Ni el pa ni les molles. L’espoli continua

7 abril 2017 01:00h

Un any més observem com els PGE són un mecanisme d’espoli al poble valencià que limita i impossibilita la implementació de polítiques reals de transformació social que milloren la vida de les valencianes i dels valencians. S’utilitza el model pressupostari per sotmetre econòmicament i políticament les institucions valencianes mitjançant el deute per perpetuar aquesta situació colonial de dependència al regne d’Espanya.

Les xifres del saqueig sistemàtic que patim al País Valencià són ben significatives; estem a la cua de la inversió per persona (119€ quan la mitjana espanyola és de 185€/persona) i de les inversions de l’Estat, el 6,9% ens arriba als valencians i valencianes, que som l'11% de la població. Estes xifres s’agreugen si tenim en compte que aportem fiscalment més que la mitjana espanyola a causa d'estar emmarcats en el grup d'autonomies més riques quan realment som de les més pobres. Aquesta situació d’infrafinançament sumada a la sobreaportació fiscal que fem des del País Valencià suposa més de 6.000 milions d’euros que fugen/volen/se'n van cada any cap a la metròpoli i no tornen, el 6% del PIB o la totalitat del pressupost per a sanitat del 2017 per fer-nos una idea. L’espoli és generador de pobresa i exclusió social d'una bona part de la ciutadania valenciana (sobre el 31% de les persones que habitem al País Valencià, una de cada tres, està en situació de pobresa i exclusió social).

Les xifres de l’espoli són evidents, així com les infraestructures radials en l’Estat espanyol (recordem que més del 80% de la inversió al corredor mediterrani s’ha fet als trams de connexió a Madrid). Aquest menyspreu al poble valencià és possible gràcies al vassallatge històric del PP valencià, servilisme que ha ficat com a exemple José María Aznar, qui ha relegat les nostres institucions a meres sucursals defensores dels interessos del regne, tentacles de l’Estat poregosos a l'hora de defensar els interessos valencians i facilitadors del clientelisme com a vàlvula de descompressió del malestar social.

Unes institucions valentes i un poble mobilitzat i organitzat per capgirar aquesta situació de compliment anacrònic que patim. Un full de ruta compartit que ens reconega com a subjecte polític amb capacitat d’iniciar un procés constituent cimentat en l’apoderament individual i col·lectiu que ens permeta poder decidir lliurement el nostre futur.

No a l'espoli. Mobilitzem-nos. Volem decidir.

next