On és la nova televisió pública dels valencians? Estem per feina? O encara mirant com ens ho traiem de damunt?
Tothom coincideix. Hi ha poques notícies d’activitat. I això no sembla massa bo. Amb les exigües reunions setmanals del Consell Valencià de Mitjans de Comunicació poc es pot avançar. Val que tot és molt complicat, que hi ha molta brossa que tallar al camp, que cal anar a poc a poc i fer-ho bé. Però sense pegar pedalades, la bici no funciona i acabes caient. Tenim directora general i tenim nom per a l’invent. I una primera previsió de 62 llocs de treball! Val, això està molt bé. I ara, que? Ara anem per feina.
Si realment volen que la nova “à.” –caram, que estrany s’escriu– inicie les seues emissions abans que finalitze 2017, o abans que finalitze la legislatura o fins i tot abans que s’acabe la presència de l’espècie humana sobre la terra, caldrà arremangar-se i començar a parlar del que veurem els valencians quan el ‘dia D’ engeguem l’aparell del saló de casa per gaudir de la nostra nova televisió. Què veurem?
Si volem veure alguna cosa, molta gent d’aquest país nostre deuria estar treballant ja com a feres ferotges dissenyant, preproduint, produint i generant continguts per a eixe esperat ‘dia D’.
A hores d’ara, el sector audiovisual valencià sembla estar situat en una espècie de línia d’eixida a l’espera que els donen el tret d’inici de la cursa. Publicats al DOGV estan uns amples llistats de produccions que ‘interessen’ al potencial client. Però qui s’arrisca a tirar endavant?
És per això que cal pensar que de vegades les solucions vénen per bastir ponts. Mentre es pensa i repensa en punts, contractes, llistes, bosses, llocs, trets d’eixida, pressupostos i tot això –que és absolutament necessari, no ho negaré– creiem que és necessari també iniciar ja els contactes amb altres generadors de continguts, posar-se a treballar amb ells braç a braç. Per allò que ells sí que fa anys que produeixen i perquè poden oferir continguts interessants per als nous mitjans de comunicació públics valencians.
I em referisc, com no, a institucions –públiques en la majoria dels casos– com tallers d’audiovisuals de les universitats del nostre país. O les unitats de producció audiovisual que existeixen a algunes conselleries. O a eixes televisions dependents de les diputacions provincials. O amb empreses audiovisuals que ja disposen d’un fons de producte i continguts que o no van ser emesos per l’extinta RTVV –per la qual cosa encara poden estar vigents– o bé s’han generat en aquests anys de silenci comunicatiu ominós. Tots aquests actors audiovisuals –i potser d’altres que em deixe– poden ajudar a fer realitat que disposem ben prompte d’una graella per a l’inici de les emissions d’“à.” O bé poden proporcionar un fons de continguts audiovisuals molt valuós per a la posada en marxa de la plataforma multimèdia.
Però per a això cal treballar. És innegable que a la nova “à.” hi haurà un departament (o àrea, o unitat, tant se val) de nous formats, d’I+D+I, de producció sota conveni, dieu-li com vulgueu. Aquest departament serà l’encarregat de parlar, de negociar, de reunir-se, de coordinar-se amb tots aquests generadors de continguts. Però és aquesta tasca de contactar, de conèixer el que aquestes institucions públiques poden oferir, de coordinar-se amb elles, d’arribar a acords, és aquesta tasca la que cal fer des de ja. Ells poden oferir molt. I al principi tota ajuda serà poca. Mirar els punts és necessari; bastir els ponts, imprescindible.
