El passat 28 de març, els regidors d’Acord Ciutadà per Montcada i Alfara del Patriarca, Vicent Conejero i Josep Marí, varen fer una visita al Congrés dels Diputats, convidats pels seus equips parlamentaris, Unidos Podemos i Esquerra Republicana.
Aquesta notícia pot resultar curiosa i alhora sorprenent. Perquè no es tracta d’un tour turístic per conèixer a dins dels escenaris on es cuina l’Estat, sinó un fet que pot esdevenir transcendent en l’àmbit municipal d’ambdós pobles.
Montcada és un poble de l’Horta Nord d’aproximadament 22.000 habitants. En les passades eleccions municipals del 2015, la candidatura ACORD CIUTADÀ, formada per Esquerra Unida i Esquerra Republicana, va donar suficients vots per assolir 1 regidor: Vicent Conejero.
Alfara del Patriarca és un poble de l’Horta Nord de poc més de 3.000 habitants. En les passades eleccions municipals del 2015, la candidatura ACORD CIUTADÀ, formada per Esquerra Republicana i Esquerra Unida, va donar suficients vots per assolir 1 regidor: Josep Marí.
Tots dos pobles estan un al costat de l’altre i, encara que per necessitats i problemes municipals diferents, varen redirigir les dificultats financeres respectives d’impossible execució local a hores d’ara vers l’anomenada addició a les esmenes dels pressupostos generals de l’Estat.
Em reunisc amb els dos regidors i amb Vicent Ruiz, coordinador local d’Esquerra Republicana, perquè m’expliquen per què han pres aquesta decisió, entre altres temes.
Què és això d’addició a les esmenes dels pressupostos?
V. RUIZ: Es tracta d’incloure –a través dels nostres grups parlamentaris al Congrés– unes esmenes als pressupostos generals de l’Estat, on es detalla l’ajuda econòmica que necessita el poble, ja que actualment no es pot gestionar d’una altra manera.
V. CONEJERO: Quan, el 2015, vàrem entrar al govern municipal de Montcada, ens vàrem trobar amb un ajuntament endeutat. Els 8 anys de majoria absoluta del PP havien deixat més de 4 milions d’euros negatius en la tresoreria del consistori. Moltes empreses públiques hagueren de tancar. Una d’elles, PEMSA, amb més de 12 milions d’euros de dèficit. Montcada necessita moltes inversions, però sense partida pressupostària, no hi ha un cèntim per a elles. Un dels projectes que més necessita el poble és l’anomenat Pla Direcotr d’Evacuació d’aigües Pluvials. Sols per a aquest ja calen uns 22 milions d’euros.
J. MARÍ: El cas d’Alfara és diferent, però no per això menys important. El poble és molt més petit que Montcada, i la tresoreria que hem heretat no és tan dràstica. Ara bé, com que el terme no té ni poligon industrial ni gairebé horta, ens trobem amb una manca de recursos per a produir ingressos sense pujar els impostos (a la qual cosa ens neguem en absolut, igual que el company de Montcada). La gestió municipal es nodreix pràcticament de les subvencions de la Diputació. Amb l’IBI només no es poden gestionar tants projectes. Ara ens hem trobat amb un regal enverinat, una donació particular al poble d’un edifici que volem convertir en espai multicultural.
Aleshores, aquesta és una via alternativa per a un municipi que no té possibilitat d’assumir les despeses d’una gran inversió. Quines són eixes despeses?
V. CONEJERO: En el cas de Montcada, com ja he comentat abans, el Pla Director d’Evacuació d’Aigües Pluvials (amb un pressupost de 22 milions d’euros), l’Espai local Juvenil (750.000€), la Restauració immoble fabrica/Museu de la seda (750.000€) i el Canvi de bombetes led (750.000€)
J. MARÍ: En el cas d’Alfara, l’adequació del Convent de Sant Dídac per a espai multicultural, amb 3.500.000 €.
Hi ha precedents en algun poble, utilitzant aquesta via, per a aconseguir totalment o parcialment els diners sol·licitats?
V. RUIZ: Al voltant dels nostres pobles, no en coneixem cap. Però en tinc constància en altres comarques. D’altra banda, aquesta fórmula és una forma de mostrar a les altres forces polítiques dels diferents consistoris, més majoritàries, que nosaltres estem per la feina per tal de governar, i això significa millorar les situacions dels nostres pobles. Des d’un grup municipal es pot liderar una acció política. Em reserve el per què altres grups polítics, també en representació parlamentària al Congrés, no ho han fet.
V.CONEJERO: A l’oficina tècnica de Montcada, a mi personalment m’han comentat que allí no s’havia preocupat ningú mai del Pla Director, del clavegueram. Perquè nosaltres un dels problemes que tenim són els béns impropis.
Què són els béns impropis?
V. CONEJERO: A Montcada tenim l’Escoleta Municipal i el Conservatori, per nomenar sols uns exemples, la gestió de les qual devia ser a càrrec de la Conselleria d’Educació. Però no és així. Al final ens toca gestionar-ho a nosaltres (subministrament de llum i aigua, manteniment, etc.) Part d’eixos recursos econòmics que teníem destinats per a altres regidories, les hem d’utilitzar per a eixos béns impropis.
Les propostes que heu fet van per separat o juntes?
V. RUIZ: Són dues esmenes diferents. Van per separat.
Al Congrés, les sensacions de rebuda, a banda de la cordialitat, les bones formes, l’espectacularitat de trepitjar aquest edifici i la cambra on encara es poden veure els forats de les bales el 23 F, etc. …..com varen ser?
V. RUIZ: Molt bones perquè són diputats, companys de partit… però sobre tot són polítics al servei del poble. I entenen perfectament el significat de les coalicions que hi ha arreu el territori. Durant la visita tinguérem l’ocasió d’explicar als nostres dirigents, Alberto Garzón i Joan Tardà, la realitat dels diferents pobles i la complicada situació econòmica. Després d’una visita guiada pel company Tardà, ja que per motiu d’agenda, Alberto Garzón no es va poder quedar, gaudirem d’un sopar de treball amb els companys i companyes del grup parlamentari d’Esquerra Republicana: Gabriel Rufian, Joan Capdevila, Ester Capella, Francesc Eritja, Teresa Jordà, Joan Olòriz, Jordi Salvador, Ana Surra i Joan Tardà.
Tot això són paraules majors.
V. CONEJERO: La veritat és que va ser tot molt més gratificant i hospitalari del que ens imaginàvem. Ara esperem que en les negociacions i propera votació dels pressupostos generals de l’Estat, es tinga en valor les nostres propostes. Acord Ciutadà continua treballant i defensant allà on calga els interessos dels nostres pobles.
Aquesta bona sintonia que hi ha en la coalició, vos anima a repetir-la de cara a les eleccions del 2019?
V. RUIZ: Treballem el dia a dia. De moment estem a meitat legislatura, i estem a gust… però encara no se n’ha parlat.
Deixem la tertúlia i ens prenem un bon café, mentre Vicent Conejero remata la frase que ens va fer riure una bona estona:
– Si aconseguim el 25% del Pla Director, ens trauen “en anda”.
La conclusió a què arribat, després de reflexionar en tot allò que m’han contat, és molt senzilla: les minories en els consistoris municipals sovint treballen més, i poden ser més efectives amb una bona planificació i amb la certesa de ser útils al poble. Potser hi ha gent que tota la seua vida ha tirat de “vot útil” en les eleccions, sense raonar de manera intel·ligent que per a servir bé el poble estan els bon polítics i la bona manera de fer política. I els bons polítics no sols estan en els partits que més representació tenen en un Ajuntament.
Per exemple.
