Soques i botiflers

Les burrogavines d’arrel podrida han deixat clares, una vegada més, les traces que les componen, i és que han tornat a demostrar que estan al servei dels que entraren per Almansa, ja que fidels a la lletra i l'esperit de l’himne regional, han passat, en menys de vint-i-quatre hores, del “tots a una veu germans vingau”, en veure, en els pressupostos estatals de 2017, les paupèrrimes inversions assignades a aquesta “región” sotmesa que rebutjaren inicialment de manera absoluta, al “per a ofrenar noves glòries Espanya” tot reculant i “reflexionant” perquè han estat titllades de soques per l’innombrable cínic polític Rafael Hernando, qui els ha convidat a repassar-se'ls i estudiar-se’ls bé, tot i que a les clares són, tothom ho ha vist, un autèntica injustícia. Serem l’última de la cua de les autonomies de l’Estat en rebre finançament adequat i inversions proporcionades.

Amb les xifres assignades inicialment, rebrem 119 euros per habitant quan la mitjana estatal esta xifrada en 185. És a dir, un total de 589 milions en lloc de 890, el 32% menys que els assignats en 2016. Es deixa palès, d’eixa manera, el cas omís de Rajoy com a resposta al clam de Bonig en què demana “justícia amb aquesta terra per tal d’evitar el contagi independentista”. Cal dir que Rajoy, anant-se’n per la tangent amb tota la intenció, llavors li respongué que calia “escoltar, unir, integrar i treballar”. Tot just allò que Bonig i el seu portaveu econòmic Rubèn Ibàñez, reculant, li han dit ara al Consell perquè amb més raó que un sant ha posat el crit al cel enutjat.

Retrauen Bonig i Ibáñez, amb la cara més dura que una baqueta, que el Govern està garantint el drets dels valencians, els serveis públics, les pensions i les polítiques d’ocupació, tot sense considerar que els diners per a resoldre aquestes despeses són nostres, perquè som contribuents nets a les arques de l’Estat, tot evidenciant un espoli fiscal.

Per la seua banda, Moragues, un de Gandia, sucursalista Delegat del Govern, fent fum en lloc de llum, afirma que les principals necessitats valencianes, Corredor Mediterrani i més finançament, quedaran recollides en els pressupostos via remeses de diners, de maera que els valencians tindrem allò que hem demanat i es qualificarà el nostre finançament, en el millor dels móns possibles, com critica oportunament el conseller Vicent Soler. Per tant, per què escometre la seua reforma? De què ens queixem? Això mateix es preguntà en un altre moment Montoro.

Vicent Soler, en un exercici de pedagogia econòmica, amb xifres i raons contundents, denuncia maltractament i manipulació quan afirma, emfatitzant, que l’Estat ha injectat 51.000 euros mitjançant el FLA sense esbrinar que són préstecs a tornar, juntament amb els interessos corresponents, per cobrir un finançament injust. Soler conclou dient que el diners pressupostats que s’enlairen són nostres perquè els que rebrem en 2017 i 1.538 milions d’euros són de la liquidació per ingressos fiscals de 2015, ja que la nostra economia va anar millor que l’espanyola i l’Estat es va equivocar en fer el càlcul perquè no va tenir en compte l’evidència. Comptat i debatut, durant dos anys, l’Estat, ha tingut 1.538 milions d’euros que ens pertanyen.

Per acabar-ho d’arrodonir, Moragues, increïblement, explicant les suposades inversions, justifica les d’enguany, ja que que en el 2016, any que serveix de base per calcular les de 2017, no s’executaren el 30% de les pressupostades i es gastaren sols 386 milions. La raó exposada pel senyor delegat del Govern, sens dubte, és per a enganyar xiquets, perquè posa en evidència la ineficàcia previsora de la gestió de govern a l’hora d’aplicar els pressupostos.

Amigues i amics, per les bandades que somouen les gavines d’ací, retrac allò que deia Fuster del gos en “Cansar-se d’esperar”: “Del gos en diuen que és el millor amic de l’home". Tot i que la frase li semblava un tant maliciosa perquè, enraonava, "el millor amic de l’home rarament pot ser un altre home”. Segueix: “El gos, és lleial i dòcil”, però “a força de ser dòcil, el gos ens irrita” i “li peguem una puntada de peu... és tot un gest. El que ens molesta del gos és l’excés de fidelitat a què obeeix la seua insistència”.

Així que compte, senyora Bonig, flamant presidenta del PPCV. El senyor Rajoy i companyia li administraren cops de peu per reivindicar inversions i justícia en aquesta terra en els pressupostos per parar l’independentisme. No hauria d’anar ara reivindicant a la babalà allà on calgués allò que és de justícia per als valencians, amb falses esperances, confonent-nos, sense tenir-ho tot ben lligat, perquè així i tot mai de la vida s’ho creurem, perquè els interessos de l’altiplà estan des de fa anys i panys renyits. Tan sols volen vots i, si de cas, seguir donant-li, com al gos, algun que altre cop de peu.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.

Publicitat
Publicitat