Hi ha qüestions que més enllà de la seua càrrega potencialment polèmica, i de les opcions polítiques que cada persona puga defensar en un moment donat, tenen un important rerefons històric que cal conèixer. Eixa és la voluntat d’aquest article.
La bandera amb franja blava és la bandera de la ciutat de València des de finals del s. XIX, històricament no és la del País Valencià. És el resultat d’una incompetent restauració de la bandera de la ciutat, que era un penó quadribarrat bossellat, com en totes les viles reials del Regne de València. Les nostres senyeres antigues tenien a més forma bossellada, com ho mostren les pintures del Castell d’Alcanyís, quasi coetànies de la conquesta de València.
Que aquesta restauració es produí ho demostra clarament aquest poema de Lluís Cebrián, de finals del s. XIX:
Hi ha qui diu qu’entusiasme no sent huí
al voret, perque aquella no pots ser:
Perque son tons brodats de un novell fer,
y per qu’es, pera vell, ton domás fi.
Qu’es com dir, que Valencia no está así,
la d’En Jaume, de March y de Ferrer,
perque hermosa y moderna es vá refer
ab empedrats, y fonts, y llums sens fi.
Aixó ho diuen mals fills y mals germans,
que d’amarte, vergonya es fan tan sols
quant d’Espanya se venen braus amans…
Déixals dir; pero fuig d’eixos estols,
que’ls que no saben ser bons valencians,
manco encara sabrán ser espanyols.
Notem com ací ens parla que a la senyera originària se li han afegit empedrats, y fonts, y llums sens fi. Aquesta intenció tindria doncs originàriament (i molt innocentment) la franja blava (o grisenca). Precisament donar lluentor a la part més important, aquella que el moviment blaver-feixista posteriorment ha menyspreat: Les quatre barres. Per això, no imitaria cap corona, com alguns han dit, sinó més aviat seria un disseny artístic que faria referència a pedres precioses que d’aquesta manera ornarien el nucli originari quadribarrat de la senyera. Abans inclús ho clarifica Cebrian molt més en dir de la senyera que són tons brodats d’un novell fer, i més endavant també, en dir que la senyera originària quadribarrada hermosa y moderna es va refer. No tenim una data precisa de la composició d’aquest poema, però si ens orientem per la data de publicació d’aquesta obra antològica de Constantí Llombart (1878), podem deduir que l’afegit blau o grisenc a la senyera originària, deu ser d’aquella època.
I molt més clarament encara, disposem d’una prova d’aquesta modificació: Un trosset de la senyera tallada que li regalà el 1849 l’Ajuntament de València a l’historiador Vicent Boix, que era propietat particular del venerable valencià Pere Maria Orts i Bosch i que aquest va donar a l’Ajuntament de València. A davall del tros del tela, hi podem llegir: Noble girón del pendón antiguo de Valencia que data desde el año 1240 regalado por el Excmo. Ayuntamiento de Valencia de 1849 a D. Vicente Boix. Aquesta seria, doncs, a manca d’altres proves més concretes, la data (o si més no, una data molt propera) de la modificació de la primitiva senyera de la ciutat.
Respectem els que estimen la bandera amb blau i la senten com a pròpia, però les raons històriques han de ser conegudes. Tot això en definitiva, ja ho digué l’heraldista Pere Maria Orts al seu gran assaig Història de la senyera al País Valencià, on demostra com l’emblema heràldic únic de l’antic Regne de València era l’emblema quadribarrat. Aragó o el Principat de Catalunya tenien a més altres emblemes, com la creu d’Ènnec Aritza (Aragó), la creu de Sobrarb (Aragó) o la creu de Sant Jordi (Catalunya i Aragó).
És lamentable tota la manipulació al voltant d’aquest tema durant tants anys, si bé amb aquestes manipulacions ja comptem. Més lamentable és la incorrecta interpretació –des del meu punt de vista- d’alguns historiadors novells, com Vicent Baydal o Ferran Esquilache, que no són heraldistes, i es permeten el luxe de no valorar com cal el treball d’un gran heraldista com Pere Maria Orts. No crec que en aquest cas estiga motivat per l’atreviment de la ignorància.
Lluís Brines
Membre de la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià
DaDPV
