Converses d’alcova

El vaig mirar als ulls, em vaig escurar la gola amb un lleu estossec i li vaig dir: “Sergi, volia parlar seriosament amb tu...”. “Sóc tot orelles”, em va contestar mentre mantenia la vista perduda en algun punt indeterminat del sostre.

Vaig empassar saliva. “Sergi, jo... jo... he... he... he tingut una aventura”, que li vaig dir.

Em vaig maleir per haver utilitzat aquella estúpida paraula i vaig esperar la reacció del meu marit.

El Sergi em va mirar com si no sabera de què estava parlant-li i es va encendre una cigarreta. Ho feia amb una rutinària habilitat que no sé per què, em va molestar. El vaig odiar.

Ell va observar el fum amb gran interés i, de sobte, em va etzibar sense aconseguir esguardar-me els ulls: “Follava bé?”. Jo vaig observar el seu cos gran i pesat estés damunt del llit i vaig comentar: “El cinisme no és un dels teus punts forts”.

Sergi em va fitar per primera vegada als ulls i va dir amb to inesperadament nerviós: “Bé, Anna, tal vegada aquesta és l’ocasió perfecta per a comunicar-te que jo també he tingut una aventura”. Em va observar com si calculara les proporcions del meu cos i va afegir: “He tingut una relació amb Vera”.

Vera era la meua millor amiga i, curiosament, en aquell moment em va venir a la ment, aquella horrible cicatriu que Vera conservava des de la cesària que portà al món el seu fill.

Vaig tornar a mirar el Sergi. Romania completament nu expulsant núvols de fum cap al sostre. Vaig pensar en la xemeneia d’una fàbrica.

Vaig contemplar el seu penis, tou i esgotat com un animal vell. El seu cos havia engreixat en els últims anys i en aquell moment em va semblar que feia olor de semen, el mateix semen que abocava dins meu, des de feia 10 anys. El mateix semen que havia recorregut el meu interior quinze minuts abans.

Em vaig sentir bruta per dins i instintivament em vaig tapar fins la cintura amb el llençol.

Encara no li havia dit que la meua aventura havia estat amb el Robert, el seu germà menut. Potser no li ho diria. Tal vegada no li ho diria mai.

No sé si per por a fer-li mal a ell, al seu germà, a mi mateix o a tots plegats, però vaig trobar que era millor no revelar-li la identitat de l’amant que, insatisfet amb la seua muller, em feia gaudir amb la seua vitalitat. No sé, crec que em feia mandra comunicar-li més detalls. Al capdavall l’endemà era l’aniversari del Sergi i li havia comprat una corbata ben bonica i caríssima. Que fruïra del seu aniversari.

Es posaria ben content i potser després, penedit per les seues contínues infidelitats, em portaria de viatge a algun país exòtic per tal de fer-se perdonar. Feliç aniversari, Sergi.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.

Publicitat
Publicitat