Un escriptor

Un escriptor és algú que, a força d'imaginar altres mons, acaba pensant que aquest també pot refer-se a conveniència sota l’embruix de les paraules. Somia despert i travessa els carrers i les places aliè a la disposició d’aquell viure de façanes que emmuralla solituds i vicis. Creu que guarirà els desperfectes que ens estoren les passes. Que ens obrirà els ulls a la llum de les seues ficcions i la seua resolutiva redacció d’idealismes. Sent vibrar la insurrecció sota el ball de tecles de l’ordinador que colpeja frenètic, enfollit de miracles, i es pensa l'epicentre en l’imminent tsunami de consciències capgirades.

Viu en un estat perenne de guaita sobre el desconcert d’un caminal interromput per la solsida de l’oblit. I no fa altra cosa que magnificar detalls, agafant al vol partícules de pols vagarejant l’espai entre la llum i la mirada. Autentificant el viatge de l’existència en aquelles menudeses òrfenes d’interès en l’atenció de l’ordre. Evidenciant, a cop de mot, la realitat que ningú no mira més enllà de les circumstàncies.

L’escriptor examina les coses a través del vidre de l’estima. Exagerant fins el despropòsit cada detall que tens cosit al cos en l’artesanal manufactura de les hores. L’escriptor, que sembla varat, com un vaixell fantasma, en l’aigua del record de la teua memòria. Obcecat en l’apunt extraordinari de la teua expressió botànica, enjardinant-li les pensades. Creu que pot ensinistrar totes les portes i restaurar la llum antiga dels espills. I s’inventarà una llarga llista d’adjectius per traslladar-te, en un obrir i tancar d’ulls, des de la riba obagosa de la pena fins el lluent somriure de la lluna.

Però l’escriptor també és un home que sap vestir-se de corrent, pagar els seus impostos, menjar llegums dos cops per setmana, rentar els plats, llençar el fem, assentir discret en les reunions d’escala. Sap fer-se el viu entre els estralls de la derrota. I plorar en silenci, i caminar descalç sense queixar-se. Sap perdre les batalles i cosir-se, després, amb un repunt maldestre i sense traça, els botons de d’aquell uniforme que porta sempre amb els punys tacats de tinta.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.

Publicitat
Publicitat