Reig Pla, persona poc grata

La uniformitat de l’església és un fet que no és dóna en l’actualitat ni de bon tros. Almenys, així ho veiem aquells als quals ens ensenyaren quatre elementals regles teològiques per prendre la primera comunió. Potser l’assumpte siga una mica més complex, tot i que sembla que en la religió, com en les ideologies d’esquerra, cadascú té un Déu a la panxa. Un ample sector de l’església té una actitud tan dogmàtica i fonamentalista que xoca frontalment amb altres sectors minoritaris de creients quan a penes se’ls veu.

No és cap novetat dir que el bisbe d’Alcalà, Reig Pla, es troba en els sectors més reaccionaris de l’església i apareix als mitjans de comunicació, on es deixa oir prou més que els altres. Durant la Setmana Santa, la TVE, canal públic que es finança amb la caixa general de l’Estat, el bisbe cocentainer no ha deixat de dir la seua en contra del criteri laic que hi havia d’haver. Oferir al bisbe Reig la TVE com a trona general és la prova més evident que la classe política ha perdut l’oremus en compte d’actualitzar el concordat a una Constitució laica que siga de tots.

No ha passat desapercebut per alguna gent l’actitud intolerant i fora d’ona del bisbe Reig Pla quan ahir, 19 d’abril, va estar interpel·lat públicament a Cocentaina en la processó de la Mare de Déu del Miracle. Anava a arrancar la processó al carrer quan es va acostar una dona a Reig Pla, que estava degudament revestit de bisbe, i li va soltar en veu alta perquè tothom ho oeixi una sèrie d’improperis molt durs. Paraules realment dures que em permetreu no repetir. Diuen els que estaven prop que es va produir un silenci aterrador i el bisbe ho va encaixar resant el rosari. L’única reacció que va fer és, diuen, canviar de color.

Fa uns anys, en la revista local Cocentaina el Comtat, també va ser declarada persona non grata per un grup d’escriptors amateurs. No sóc partidari d’insults públics i sóc més partidari d’argumentar el que crec que són equivocacions dels altres. Tanmateix, no sé on he llegit allò que diu més o menys: si no parleu vosaltres ho faran les pedres.

Si jo fóra creient, intentaria desmarcar-me dels sectors més conservadors dels quals forma part el bisbe de Cocentaina. Al meu parer són actituds anacròniques dels que volen fer-se notar. No se ni vull donar lliçons a ningú, però a mi em sembla que el còctel que resulta al si de l’església a través de tot eixe rebolic afavoreix el laïcisme i l'ateisme. Si algú creu que això m’alegra s’equivoca perquè tots formem un cos social. Ni l’ateisme ni el laïcisme mouran mai un dit per insultar ni menysprear els creients. Això sí, mai acceptarem ni respectarem les actituds d’un sector de creients que dogmatitzen contra l’avortament, el divorci, l’eutanàsia, el sexe lliure, etc.; no criticarem els qui s’ho creuen, ho accepten i ho practiquen, però com a mínim volem que ens respecten i ens reconeguen el dret a viure el nostre estil de vida.

Comentaris

Pep Ferrer


Sr. Francesc Jover: Som molts els cristians que tractem de –com vostè diu– desmarcar-nos dels sectors conservadors. Però és el cas que ells són més i damunt són els que manen. Així de magre ho tenim alguns.
Però el que jo pretenc, és fer-li una observació. Hi ha un moment del seu correctíssim article on diu, “. Ni l’ateisme ni el laïcisme mouran mai un dit per insultar ni menysprear els creients.” Sàpiga vostè Sr. Jover, que des d’aquestes mateixes pàgines, s’ha menyspreat als creients, sense que necessàriament foren dels que dogmatitzen vers els aspectes que vostè fa referència. En certa ocasió, un columnista va escriure un article, on comentava que havia apostatat, cosa que em sembla d’allò més correcte. En un paràgraf de l’esmenta’t article afirmava que: “La distinció entre el que és sagrat i allò profà marca la fita entre el fervor obscurantista, d’una banda, i el món il•lustrat, de l’altra”
Vull afegir-li que, com vostè comprendrà, açò és una miqueta bèstia, i molt mal de pair pels qui practiquem «el fervor obscurantista». Així doncs li vaig manifestar, a l’autor, el meu desacord en aquesta afirmació –no pel que feia a la resta del seu article–. L’autor, per casualitat vingué al meu poble. Personalment li vaig donar una nota on, li manifestava el que adés he esmentat i li demanava un descàrrec. Descàrrec que, fóra oportú, fer-lo públic en «La Veu del País Valencià, (ara Diari La Veu)». Però a més en el full que li vaig lliurar, anaven tres o quatre formes de contactar amb mi. Doncs no vaig rebre ni he rebut cap resposta. Ni que jo sàpiga, en La Veu, s’ha publicat res al respecte. En cas que així fóra, li agrairia (al al•ludit columnista, no a vostè) que em digués en quin número es va publicar, i així jo podria llegir-ho. Qui sap si, aleshores, no hauria de ser jo el qui li fera el descàrrec. Ben a gust que ho faria. No tinc cap problema en reconèixer, objectivament, on he clavat la pota.

Això em fa pensar, que vostè és una excel•lent persona que, des de la seua condició d’ateu o simplement d’agnòstic, i en la millor de les voluntats, pensa que els que hi militen en aquests àmbits tindran el comportament tan correcte com adés esmentava, però dissortadament, no és així.
Reba la meua salutació i sàpiga que els cristians que volem fer present a Jesús, ens dol molt tindre en la jerarquia al bisbe natural de Cocentaina, a l’Arquebisbe Cañizares i tutti quanti.
Que entenem i respectem als qui prenen alternatives diverses que al capdavall han de respondre al que hom creu i pensa. D’això se’n diu coherència.
Ben cordialment.

La Polsseguera
En resposta a Pep Ferrer
francesc de Cocentaina
10.

Pense que el mana ha de ser convincent en modos i formes, a més, s'ha de guanyar el respecte per què l'obeïsquen. A més, cal demostrar la seva maestria. El contrari és no haver rei ni roc. Un canyaret, això és, un canyaret. En aquest punt és quan us admire i dic que tenim més moral que l'alcoiano (que faltaven cinc menuts per acabar el partit perdent 5 a 0 i volien empatar).

  • 0
  • 0
Pep Ferrer


Sr. Francesc Jover: Som molts els cristians que tractem de –com vostè diu– desmarcar-nos dels sectors conservadors. Però és el cas que ells són més i damunt són els que manen. Així de magre ho tenim alguns.
Però el que jo pretenc, és fer-li una observació. Hi ha un moment del seu correctíssim article on diu, “. Ni l’ateisme ni el laïcisme mouran mai un dit per insultar ni menysprear els creients.” Sàpiga vostè Sr. Jover, que des d’aquestes mateixes pàgines, s’ha menyspreat als creients, sense que necessàriament foren dels que dogmatitzen vers els aspectes que vostè fa referència. En certa ocasió, un columnista va escriure un article, on comentava que havia apostatat, cosa que em sembla d’allò més correcte. En un paràgraf de l’esmenta’t article afirmava que: “La distinció entre el que és sagrat i allò profà marca la fita entre el fervor obscurantista, d’una banda, i el món il•lustrat, de l’altra”
Vull afegir-li que, com vostè comprendrà, açò és una miqueta bèstia, i molt mal de pair pels qui practiquem «el fervor obscurantista». Així doncs li vaig manifestar, a l’autor, el meu desacord en aquesta afirmació –no pel que feia a la resta del seu article–. L’autor, per casualitat vingué al meu poble. Personalment li vaig donar una nota on, li manifestava el que adés he esmentat i li demanava un descàrrec. Descàrrec que, fóra oportú, fer-lo públic en «La Veu del País Valencià, (ara Diari La Veu)». Però a més en el full que li vaig lliurar, anaven tres o quatre formes de contactar amb mi. Doncs no vaig rebre ni he rebut cap resposta. Ni que jo sàpiga, en La Veu, s’ha publicat res al respecte. En cas que així fóra, li agrairia (al al•ludit columnista, no a vostè) que em digués en quin número es va publicar, i així jo podria llegir-ho. Qui sap si, aleshores, no hauria de ser jo el qui li fera el descàrrec. Ben a gust que ho faria. No tinc cap problema en reconèixer, objectivament, on he clavat la pota.

Això em fa pensar, que vostè és una excel•lent persona que, des de la seua condició d’ateu o simplement d’agnòstic, i en la millor de les voluntats, pensa que els que hi militen en aquests àmbits tindran el comportament tan correcte com adés esmentava, però dissortadament, no és així.
Reba la meua salutació i sàpiga que els cristians que volem fer present a Jesús, ens dol molt tindre en la jerarquia al bisbe natural de Cocentaina, a l’Arquebisbe Cañizares i tutti quanti.
Que entenem i respectem als qui prenen alternatives diverses que al capdavall han de respondre al que hom creu i pensa. D’això se’n diu coherència.
Ben cordialment.

La Polsseguera
En resposta a Pep Ferrer
Esclafamuntanyes
9.

Quina llàstima que aquell esforç, ben legítim, que vas fer per tal d'enraonar amb el senyor Jover no el feres (o no el féreu els catòlics practicants) amb la jerarquia que nega, any rere any, l'ús del valencià a la litúrgia.

  • 1
  • 0
Pep Ferrer ALAQUAS
8.


Sr. Francesc Jover: Som molts els cristians que tractem de –com vostè diu– desmarcar-nos dels sectors conservadors. Però és el cas que ells són més i damunt són els que manen. Així de magre ho tenim alguns.
Però el que jo pretenc, és fer-li una observació. Hi ha un moment del seu correctíssim article on diu, “. Ni l’ateisme ni el laïcisme mouran mai un dit per insultar ni menysprear els creients.” Sàpiga vostè Sr. Jover, que des d’aquestes mateixes pàgines, s’ha menyspreat als creients, sense que necessàriament foren dels que dogmatitzen vers els aspectes que vostè fa referència. En certa ocasió, un columnista va escriure un article, on comentava que havia apostatat, cosa que em sembla d’allò més correcte. En un paràgraf de l’esmenta’t article afirmava que: “La distinció entre el que és sagrat i allò profà marca la fita entre el fervor obscurantista, d’una banda, i el món il•lustrat, de l’altra”
Vull afegir-li que, com vostè comprendrà, açò és una miqueta bèstia, i molt mal de pair pels qui practiquem «el fervor obscurantista». Així doncs li vaig manifestar, a l’autor, el meu desacord en aquesta afirmació –no pel que feia a la resta del seu article–. L’autor, per casualitat vingué al meu poble. Personalment li vaig donar una nota on, li manifestava el que adés he esmentat i li demanava un descàrrec. Descàrrec que, fóra oportú, fer-lo públic en «La Veu del País Valencià, (ara Diari La Veu)». Però a més en el full que li vaig lliurar, anaven tres o quatre formes de contactar amb mi. Doncs no vaig rebre ni he rebut cap resposta. Ni que jo sàpiga, en La Veu, s’ha publicat res al respecte. En cas que així fóra, li agrairia (al al•ludit columnista, no a vostè) que em digués en quin número es va publicar, i així jo podria llegir-ho. Qui sap si, aleshores, no hauria de ser jo el qui li fera el descàrrec. Ben a gust que ho faria. No tinc cap problema en reconèixer, objectivament, on he clavat la pota.

Això em fa pensar, que vostè és una excel•lent persona que, des de la seua condició d’ateu o simplement d’agnòstic, i en la millor de les voluntats, pensa que els que hi militen en aquests àmbits tindran el comportament tan correcte com adés esmentava, però dissortadament, no és així.
Reba la meua salutació i sàpiga que els cristians que volem fer present a Jesús, ens dol molt tindre en la jerarquia al bisbe natural de Cocentaina, a l’Arquebisbe Cañizares i tutti quanti.
Que entenem i respectem als qui prenen alternatives diverses que al capdavall han de respondre al que hom creu i pensa. D’això se’n diu coherència.
Ben cordialment.

La Polsseguera
  • 3
  • 1
Pudentet La Safor
7.

Per les seves obres els coneixereu. Aquest Bisbe es de la mateixa fusta que el de Granada, el Canyizares o el Rouco. Pertanyen a una esglesia retrograda, etilista, antidemocratica, feixista i discriminatoria.
Son emparats pel regim post-franquiste PPsoe-C's del Ibex 35 que garanteix els seus inmensos privilegis i execcións fiscals.
Ja els arrivará l'hora de pasar comptes pel confesionari de la societat i de la democracia. I no els queda molt.

  • 5
  • 1
carme
no sigues tan acalorat, jo no he dit que per a mí é sun profeta, però alguns així ho consideren, jo no. fes el favor de llegir be i de no escarotar-te sense trellat
En resposta a carme
Esclafamuntanyes
6.

Jo no m'escarote de tan poca cosa. Dic que els que pensen (si és que hi ha algú que ho pense) que este cura de Cocentaina és un "profeta", són uns ignorants. Ja m'imagine que no és el teu cas i que tu sí que sabràs el sigificat de la paraula "profeta".

  • 4
  • 0

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat