Aquesta Setmana Santa que –alguns– acabem de celebrar, sembla que s’ha desenvolupat dins de la més corrent de les normalitats si fem excepció dels aldarulls, sense conseqüències, a Sevilla i la bandera espanyola onejant a mig pal a les casernes. L’ordre interna del Ministeri de Defensa establia que «des de les 14.00 hores de Dijous Sant fins a les 00.01 hores de Diumenge de Resurrecció» la bandera d’Espanya hauria d’onejar a mig pal, segons que ha revelat Eldiario.es
El text del document intern del Ministeri que governa Maria Dolores de Cospedal detalla que l’ordre s’haurà de dur a terme «en todas las unidades, bases, centros y acuartelamientos»
Sembla que aquesta acció ve practicant-se ja fa temps pel que fa als edificis de Defensa al llarg de la Setmana Santa, malgrat que hi ha un decret que diu que s’ha de procedir així quan s’hi decreten dies de dol nacional o per la defunció del titular de la Corona, del president del Govern o de militars morts en acte de servei. En aquest cas el motiu ha estat la mort de Jesucrist. L’anacronisme –si tenim en compte que som a un Estat aconfessional– és monumental atés que van prenent mesures en contra de la separació Església-Estat, quan haurien de fer el contrari, Així esdevé, per exemple, que l’Associació Unificada de Militars Espanyols (AUME), mitjançant el seu portaveu, ha manifestat que l’acció «és contrària a la legalitat»
Anacronisme, il·legalitat i contrasentit. Sí, i no poc. Sobre tot contrasentit, perquè el gest que hem explicat, se suposa que es fa per honorar una figura històrica. El fill de Déu i Déu, alhora que predicava, practicava la fraternitat, la pau, el respecte i l’amor entre les persones. Si fóra present ara entre nosaltres, el primer que faria seria ajuntar tots els arsenals, cuirassats, avions, tancs i tot tipus d’armament per tal d’amuntegar-los i fer la Foguera de la Pau. Ell volia –vol!– que cap home fera mal a cap altre home o animal o element de la natura. Ell estava perquè la pau fóra el pa nostre de cada dia. Un dels moments clau de la seua estada per la nostra terra va ser el sermó de la Muntanya amb què va explicar les Benaurances. Ací jau el seu projecte per a la humanitat; la Pau és l’eix central. El contrari del que fan els exercits.
«Benaurats els pacificadors, perquè ells seran anomenats fills de Déu». St. Pau escriu als cristians de Roma: «Estigueu en pau amb tots els homes». I segueix amb més exemples que convoquen la humanitat per tal d’aconseguir una pau que unisca els pobles i les persones. Ell rebutja la violència perquè és contrària al seu projecte. I com penseu que veuria totes aquestes mandangues de la bandera en les casernes. Ell que no pot pair la violència, que està contra tot allò que faça cap mal a l’home?
Que han pensat aquesta colla de prepotents –a la vegada que ignorants– com li podria afectar allò a qui volien honorar i segurament estaven ofenent? Se’ls haurà ocorregut pensar amb l’esperpèntica imatge de Jesucrist, casernes, armes, banderes, oficials, tancs i Cospedals tots rebolicats? Seran, els seus cabets, prou entrellats per a entendre que, el que han fet no deuen de fer-ho mai més? Que s’hi busquen altres excuses per moure més o menys la bandera i deixen Jesús –incloent-hi la celebració de la seua mort– tranquil. En certa ocasió va dir Jesucrist: «Misericòrdia és el que jo espere i no ofrenes». Doncs això, que s’obliden de Jesús i més encara si és l’exèrcit. Per molt que se li vulga llavar la cara i argumentar que està per a defendre’ns i que a més salven vides, no ens enganyem; els exèrcits estan per a fer la guerra.
