El pròxim 29 d’abril que ningú es quede a casa. Com cada any, Acció Cultural del País Valencià (ACPV) ha organitzat una manifestació amb motiu de la Diada del 25 d’abril, per les llibertats socials i nacionals, i enguany especialment per un nou sistema de finançament just per al País Valencià. La recent presentació dels Pressupostos Generals de l’Estat ha sigut la gota que fa vessar el got. Per aquesta raó, el repte conjunt tant del Govern valencià com de la resta de la societat és donar a conèixer aquest greuge i posar-lo en el centre del debat polític. Si hem de muntar un «pollo» o com vulgueu dir-li, caldrà estar preparats.
Se n’ha escrit i molt sobre el problema del finançament valencià. Hi ha d’obres molt brillants, especialment la de Vicent Cucarella, El finançament valencià, de la submissió al canvi necessari (Edicions Bromera, 2005). Es tracta d’un llibre, amb voluntat divulgadora, que té com a objectiu acostar conceptes que escoltem molt sovint (com dèficit fiscal, per exemple) però que costen de comprendre, així com també cridar a la mobilització contra aquest injust repartiment de la riquesa. Tanmateix, la revista Saó va dedicar l’edició del passat mes de setembre un monogràfic valent a aquest greuge, anomenat Espanya contra el País Valencià. L’esperit d’aquestes dues expressions literàries és la mateixa i compartida: reivindicar un tracte just per al conjunt dels valencians.
Durant temps m’ha donat la sensació que el nacionalisme valencià ha donat l’esquena al debat econòmic (i tants altres), o que ha mirat cap a altra banda. No dic que no se’n parlara, sinó que no se’n prioritzava. Potser ha arribat el moment de focalitzar l’atenció del discurs en certs issues que no ocupaven un paper fonamental en el programa polític de les formacions. Sent l’afer econòmic el principal problema de la ciutadania com indiquen la immensa majoria dels baròmetres demoscòpics, és evident que cal construir un relat capaç de traslladar al ciutadà que els valencians patim un sistema de finançament incompatible amb l’autogovern.
He decidit titular aquest article Sobre l’infrafinançament dels valencians fent l’ullet a la coneguda obra del professor Mira La nació dels valencians que l’editorial Pòrtic va tindre el gest de reeditar l’any passat. Sens cap dubte es tracta d’una de les reflexions més lúcides del tradicional debat identitari dels valencians (probablement la més acurada, feta a consciència després d’anys i panys de militància política) i que pretén mirar la realitat de cara. Amb el complet historial de discrepància política amb el qual compta el poble valencià, si no som capaços de confluir en aquest tema (ara que està tant de moda això de la confluència), veges.
