Aquesta pasqua passada vaig anar a visitar el Monestir de Sant Jeroni de Cotalba, a Ròtova. Feia temps que volia anar-hi però va ser un d’aquests dies quan diguérem: Au!
Visitar la Costera i la Safor sempre és un plaer però a la primavera és alguna cosa més, i enllà ens dirigíem, gaudint d’un paisatge esplèndid i, a més a més, l’oratge era fantàstic.
En arribar-hi em sorprengué perquè, no sé, pensava que era més petit, però no, és un conjunt senyorial que, a cop d’ull, manifesta la importància que al seu moment tingué a la història de la Corona d’Aragó amb la seua presència poderosa. El guia ens atengué amablement i després de pagar el dret d’accés ens reuní en un grup d’unes trenta persones i a l’hora indicada començà la visita a la mateixa porta d’entrada.
Després de les salutacions protocol·làries ens digué que la visita anava a fer-la en valencià, a la qual cosa tothom assentí amb naturalitat. Tothom? Un del grup aixecà la mà i pronuncià allò que tantes vegades hem escoltat: Yo no entiendo el valenciano. Si lo explica en castellano seguro que lo entenderemos todos. Jo també vaig aixecar la mà i protestí i més quan tots havíem acceptat que es fera l’exposició en valencià. El guia es quedà mirant-me, aixecà els muscles, i inicià les explicacions en castellà i així continuà durant més d’una hora que durà la visita.
En acabar el recorregut que, tot s’ha de dir, fou molt interessant i didàctic, el guia es dirigí a mi i a banda em digué: “Comprenc la seua protesta i jo també pense com vosté, que per una persona s’haja de fer l’explicació en castellà, però són les normes de l’empresa que explota açò i, com vosté comprendrà, jo sóc un treballador i m’he d’atenir a elles. Ens han dit explícitament que si un visitant demana que les explicacions es facen en castellà, que siga en castellà com es facen. Ho sent molt, de debò, i té vosté tota la raó al protestar. Sovint guiem visites en altres idiomes i no hi ha cap problema i si de tant en tant en surt algú sempre és pel mateix.”
Els qui hem visitat altres monestirs sabem que a la recepció i a la web informativa hi ha informació sobre les visites guiades, l’hora que es van a fer i l’idioma en què es van a desenvolupar i cada visitant, prèviament, elegeix el que prefereix. Però, ací no i, com sempre, ha de ser el nostre idioma el que es plegue davant les exigències de qui vol el castellà, encara que, com fou el cas, era absolutament minoritari.
Si el Monestir de Sant Jeroni de Cotalba fóra una empresa comercial, des del primer paràgraf jo ja hauria demanat el boicot a aquest producte, però estem parlant d’un bé patrimonial dels valencians, una peça clau per entendre la nostra història i davant això no es poden ni es deuen fer boicots; és massa important com per a privar-nos de saber més de nosaltres com a poble per culpa d’un rebot d’ira.
Cal, això sí, que des de la Conselleria de Cultura es dicten normes perquè aquestes coses no passen perquè, encara que siga una propietat de la família Trénor, hi ha unes obligacions cíviques que complir i aquella les ha d’imposar, i més, quan es tracta del patrimoni valencià.
