Al voltant del cas francès

Des de la mateixa nit de les eleccions a França, com acostuma a passar, tertulians, polítics a l'ús, així com un bon grapat de gent, han tractat de treure profit dels resultats, malgrat que aquestos eren més que previsibles, pel sistema electoral vigent. La gran majoria de lectures que he conegut són interessades, per tant, amb poques dades s'han formulat aplicacions dels resultats a la situació existent a l’estat espanyol. Una vegada més, la gran majoria d'informadors han actuat més com a “interessats”, o siga, prenent partit, i no com a subministradors de notícies.

Crec que cal recordar que a França existeix un règim polític creat en uns moments prou especials. La Cinquena República Francesa instaurà un sistema presidencialista, nascut sota la pressió del desenllaç de la guerra d'Algèria, que implicava la fi del colonialisme francès i, tanmateix, amb un intent de colp militar encapçalat pel general Massu i una part de les tropes colonials. Les implicacions del nou règim van generar moltes crítiques des del camp dels politòlegs, entre ells del professor Duverger, el qual va anunciar que el sistema presidencialista implicava la marginació del parlament.

Doncs bé, el règim nascut amb la Cinquena República continua igual, sense canvis, mentre que la societat ha sofert grans canvis. A més a més, cal afegir que les circumstàncies externes, Unió europea o la qüestió del denominat fenomen terrorista, són prou diferents a les dels anys seixanta. Plantejar, doncs, de forma simplista, l'ascens del Front Nacional o el fenomen Macron com el resultat de la crisi dels vells aparells ho trobe insuficient. Reduir la crisi dels socialistes a la mala gestió d'Hollande també és un fet i no una causa de fons.

No em trobe en condicions, per manca de dades i anàlisi, de donar una explicació. Sí que puc expressar dubtes, interrogants. El candidat guanyador apareix com l’única opció per a frenar la reacció, això és, però, el resultat d'un sistema electoral presidencialista i que resta poder, com he esmentat adés, al parlamentarisme. Per tant, el resultat no és necessàriament un reflex significatiu de la societat. També, la satisfacció dels mercats i de les forces que dominen la vida econòmica i, alhora, la política a Europa resulta quelcom a tindre en compte. És d'esperar que, més enllà de les anècdotes o els comentaris interessats, circulen anàlisis que ens porten al fons dels problemes. Alguns dels treballs del professor Alain Touraine, publicats als darrers anys, s'han ocupat dels canvis de paradigmes i d'importants transformacions a les societats avançades, com ho és, tanmateix, el cas de França. El desajust entre sistemes polítics i les noves situacions, les desigualtats, la manca de legitimació dels poders, la submissió de la política als interessos econòmics són, entre d'altres moltes, qüestions que estan damunt la taula. 

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.

Publicitat
Publicitat