Després de superar la ressaca post-sanjordienca i una vegada tancada i ben tancada la Fira del Llibre de València, m’ha donat per aturar-me a pensar en el màrqueting dels llibres i de les paradetes a les diferents fires de llibres.
Abans d’entrar en matèria, vull dir-vos que m’ha tornat a cridar l’atenció una escena que ja estem ben acostumats a viure, a València almenys: el bullying a les lectures en la nostra llengua. Aquesta espècie de lectors s’agrupen a les cantonades de les parades de la fira del llibre, o en una prestatgeria arraconada de les llibreries de la ciutat buscant aliment en valencià, ja que, per a qui no ho sàpiga, de vegades llegir en valencià es fa difícil, perquè no sempre podem trobar la lectura que volem en el nostre idioma. Afortunadament, a les diferents fires del llibre, l’oferta en valencià cada vegada és més gran, en part, gràcies al fet que les editorials munten la seua pròpia tenda i podem trobar estands on només hi ha llibres en valencià… i com dirien els meus amics, això “mos agrà [sic]”. En canvi, a la majoria de les llibreries de la ciutat de València (només opinaré d’aquestes, ja que són les que conec), seguim entrant i trobant una gran dificultat per trobar els llibres en valencià, fins i tot hi ha llibreries on no podem ni trobar una paraula en la nostra llengua, tal com deia unes línies més amunt. Amb açò vull reivindicar que llegir en valencià (en el meu cas) no ha de ser un motiu per dur-me al raconet de la llibreria com si aquesta tinguera vergonya de que estiga buscant llibres en valencià. Vull acabar aquest miniapartat remarcant que “valenciano” no és un estil, així que poseu Estellés al costat de Miguel Hernández i Rodoreda al costat de Carlos Ruiz Zafon, ja que no són estils diferents. Encara ens queda una intensa lluita per tal que ens posen al mateix nivell de la resta de lectures.
Aquest és un tema molt important, però no venia a parlar de la discriminació dels llibres i lectures en valencià. He decidit agafar el portàtil i teclejar sense parar per tal de parlar de les lectures en general, tant en valencià com en castellà. El meu raonament va començar en la meua visita a la Fira del llibre de València el dia del llibre, quan em vaig fixar en quins eren els exemplars més repetits, en quins llocs de lectura s’aglomeraven més devoradors de lletres i “domingueros” que van anar a explorar i altres aspectes de la fira que mai havia tingut en compte.
Sorprenentment per al meu món, les persones no anaven buscant llibres de Quim Monzó ni d’Isabel Clara-Simó ni de cap dels personatges de la meua prestatgeria. Aquests caçadors anaven a la recerca d’uns llibres dels quals encara no he aconseguit aprendre’m el nom. Aquests llibres desconeguts (almenys per a mi) envaeixen un gran nombre de parades que fa que moltes semblen bessones i, a més a més, ocupen la part central o, en el seu defecte, l’entrada d’El Corte Inglés del carrer Colón, és a dir, els llocs i prestatgeries principals. Aquests llibres són els que només sortir a la llum ja són venuts com a best-sellers, són els que formen les enormes col·leccions amb llibres de molts centenars de pàgines d’escriptors com Stephen King, són els llibres per als menuts de la casa amb històries poc pedagògiques… en definitiva, els llibres que jo acostume a anomenar comercials.
No m’amagaré, aquests llibres, al meu parer, no fomenten la lectura. Per a mi, fomentar la lectura és trobar-nos tots els llibres per igual i poder triar lliurement, sense espais destacats ni privilegis per publicar en una gran editorial espanyola o estrangera. També veig que, quan a la gent que no li agrada molt llegir només es compra aquest tipus de llibres, alguna cosa falla. Pregunte, no li agafarien el gust a la lectura si llegiren premis Nobel o escriptors i escriptores que, fins i tot sense estar vius, segueixen venent i venent les seues lletres? Amb tot açò vinc a fer pensar sobre el que he dit al principi. Quin màrqueting se segueix per a vendre llibres?
De vegades, en algunes parades i llibreries, em fa la impressió que només volen vendre llibres, que els té igual vendre (i difondre) cultura i, d’una manera molt lligada, qualitat. Centren les seues vendes en els llibres de moda, eixos que, uns mesos més tard, ningú no recordarà ni com es deien. Des de la meua humil posició, si haguera de ser llibreter no voldria que em vingueren a buscar per llibres com el de les ombres del tal Grey ni per la trilogia que porta bojos tots i totes les adolescents. M’agradaria que em vingueren a buscar per eixa jove que comença la seua carrera com a escriptora o cercant algun llibre d’escriptors antics, siguen de la nacionalitat que siguen, però que siguen llibres de qualitat, no fast-food. Ja que ha sorgit el tema del menjar, faré un símil: si teniu gana, anireu a un bar on sabeu que es menja bé o anireu al Macdonald’s i altres empreses de fast-food? Buscareu qualitat o rapidesa? Espere que entengueu per on vaig.
En definitiva, crec que ens hauríem de plantejar què volem difondre i fomentar la simple lectura o la lectura de qualitat. Jo ho tinc clar, a mi m’agraden els llibres bons, els dels raconets de les llibreries, eixos a què no els fa falta estar a l’entrada d’El Corte Inglés per a ser buscats i llegits. Per unes lectures de qualitat, no comercials i, si pot ser, en valencià!
