Europa dretosa

Ja han passat les eleccions franceses que tenien pendents tot Europa i part del planeta. Ja està el personal tranquil. Les autoritats també. El parlament europeu ha respirat a ple pulmó i sembla que hem salvat els mobles. Hom respira fondo perquè pensa que el projecte europeu seguirà endavant per traure-li, més, el suc a la llima i que quan resolguem l’empantanat sotrac dels qui condueixen per l’esquerra reprendrem una estabilitat i fermesa que ara no té la Unió Europea

Tot tornarà a ser com abans, amb alguna novetat intranscendent com, per exemple, que algun altre país s’hi afegisca, o l’esglai que el dia menys esperat –amb premeditació i traïdoria– ens foten un esglai ben gros i posen en marxa el TIPP. Així, perquè “ve de Brussel·les” i és d’aplicació immediata.

Tanmateix la cosa no està per tirar coets. La ultraconservadora Le Pen, amb el partit que capitaneja, ha aconseguit la sucosa xifra de 10.000.000 de vots. Poca broma! El mateix Emmanuel Macron representa una clara alternativa de dreta. Acaba de nomenar primer ministre gaullista el senyor Ëdouard Philippe, home que es defineix com molt de dretes

I, així, arreu d’Europa. Passeu llista als països del nostre continent i comprovareu de quin color són els seus governs.

I, el que és pitjor, molts d’aquests països tenen forts col·lectius o partits d’ultradreta que pressionen, enrareixen i creen un considerable ambient d’intolerància i de violència. Açò acaba trencant amb algunes iniciatives socials pel que fa al tracte i acollida d’immigrants, incloses, també, algunes de caràcter oficial.

La mateixa Alemanya té un refloriment del nazisme barrejat amb ultres i xenòfobs de tota mena, que pren un caràcter de problema polític que Déu n'hi do.

Ara no podem obrir cap botella de cava ni de xampany. L’excandidata ultraconservadora, amb el partit que capitaneja, s'asseurà al parlament francès acompanyada per la seua guàrdia pretoriana. Poca broma! I quan vinga allò de “Llibertat, Igualtat i Fraternitat” es giraran d’esquena i es tiraran un pet.

Açò a la mateixa França cavallers! País modèlic pel que fa –històricament– a l’acollida de refugiats de guerra i també d’immigrants. País exemple de llibertats, pàtria dels qui no tenen pàtria i volen conèixer els intel·lectuals i artistes i lliurepensadors que sempre han caracteritzat aquest país.

El mateix succeirà als parlaments dels països on la dreta ultra ha arramblat amb els vots suficients per a obtenir escons i asseure's allà on s'asseuen els elegits pel poble. I ells ho han estat! Aquesta és la que ens haurem d’empassar malgrat tot.

I mentrimentres la UE està més desballestada que mai. Ni li planta cara als que condueixen per l’esquerra perquè espavilen i se'n tornen prompte al seu Regne, ni solucionen de cap de les maneres l’arribada i integració dels refugiats de guerra, que vénen fugint de Síria i de Líbia, on el caos i les urpes dels dos colossos que hi ha al món estan allí posades per traure-li el suc en el moment que siga oportú.

L’Aràbia Saudita té preparat un macroprojecte per tal de construir un gasoducte que, eixint de Qatar, arribaria al nostre continent, a la mateixa Bulgària. Hi ha un altre de més curt que arribaria a la costa de Síria.

El sucós projecte de gegantesques proporcions fa que en siguen molts per la llebre, ja que Síria serà un lloc de trànsit de l’ambiciós negoci. Els estrategs militars –occidentals– de la gran operació romanen a l’aguait i ara estan quiets i no fan res i després els manen que ataquen tal posició, que sembla que les forces d'Al Asad, amb el suport de Rússia, l’han recuperat quan sembla que l’havien perdut en un combat de fa dos anys.

Els mateixos que hem fet fora del seu país els sirians, (sí, perquè els interessos d’Occident, per Síria, no minven sinó que van a més) els hi girem l’esquena mentre contemplem com s’ofeguen a la mar, moren de fam o de les malalties que agafen per culpa les inhumanes condicions de vida en què viuen en arribar allà on esperaven trobar remei.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat