Acabe de llegir el treball, editat per Vincle, del col·laborador habitual d’aquest Diari La Veu, Toni Mollà, i he de dir que és un llibre destinat no sols per a gaudir de la prosa, sinó que, deliberadament, és per a fer-nos reflexionar sobre l’obra de Joan Fuster, és a dir, sobre el fusterianisme, entés aquest com a filosofia que engloba la visió polièdrica de l’autor de Sueca sobre el que altres autors han denominat cas valencià, com si aquest fora una patologia que s’ha d’analitzar sota el microscopi però amb abast global.
Aquest treball de Mollà està dividit en dues parts: la primera, A propòsit de Joan Fuster, és una descripció de la importància de la mirada del mateix Fuster sobre el panorama valencià estructurada, sobretot, a partir de la publicació de Nosaltres, els valencians el 1962 i la repercussió social i intel·lectual que tingué en el seu moment i el canvi que provocà en la forma de vore la realitat valenciana, la qual cosa, en paraules d’Ernest Lluch, marcà un abans i un després en la forma d’analitzar aquell cas valencià i també, com no, el moviment antifusterià mediàtic que hi hagué (i hi ha) per a desprestigiar-lo i, sobretot, per a silenciar-lo i amagar-lo com si mai no haguera existit.
L’obra eclèctica de Fuster sobre el País Valencià és analitzada per l’autor d’aquest llibre en funció de l’objectiu militant que tingué aquell, o tal vegada millor diríem del seu apostolat valencianista introspectiu amb vocació didàctica, sense oblidar el sovint pessimisme del suecà respecte d’un poble obsessionat amb la política de campanar en un moment de canvis profunds; la seua acidesa discursiva o la tendència a posar les cartes boca per amunt perquè, impúdicament, els valencians vérem les nostres vergonyes per a, tal vegada, remeiar-les malgrat que allò li comportava tremendes crítiques i rebuig que arribaren, fins i tot, a l’intent d’assassinar-lo.
La segona part del llibre és un recull d’articles publicats per Mollà, alguns dels quals s’han publicat en aquest mateix diari. Amb tot, abasta més de dues dècades en què analitza la mirada fusteriana d’altres autors sobre el País o aplicables a ell i que formen un ample ventall que va des del racionalisme francés a l’escola de Frankfurt, passant per la pluralitat miscel·lània d’assajos, sempre de caire fusterià, publicats per diferents intel·lectuals valencians o valencianistes o d’anàlisi més recent del que ens passa com a poble, com els que de manera magistral sovint l’autor ens regala des d’aquestes mateixes pàgines que esteu llegint. És un llibre valuós, reflexiu i per a reflexionar.
El llibre Escrits contra el silenci, de Toni Mollà, se subtitula entre parèntesi, (a propòsit de l’obra cívica de Joan Fuster), com un anunci del que trobarem al seu interior, que abasta molt més del que és la mateixa obra fusteriana per a descriure’ns fins on han arribat les branques d’aquest majestuós arbre arrelat a Sueca per la seua lucidesa excepcional.
El llibre, una vegada llegit, passa a ser un material de consulta obligada que cal tindre a mà, sobretot per aquells que vulguen conéixer l’univers fusterià que ha convertit en objectiu ontològic el País Valencià i pot ser una eina formidable per a treballs d’alumnes a instituts o a la Universitat perquè des d’ell podran tirar del fil del gran cabdell que és l’homenot Joan Fuster.
El fusterianisme que descriu Mollà, com deia, va més enllà de l’estudi detallat de la seua obra i més enllà de l’anàlisi literari de la mateixa per a presentar-lo com a metodologia discursiva, com a forma concreta per a mirar la realitat valenciana, el que implica necessàriament passar d’estereotips i clixés de la renaixença que tant ens han encasellat com a poble en tòpics folkloristes que, com cantava la magnífica Victorieta en un u i dos, ja no tenen vigència pràctica:
Ja han passat els temps aquells
de la valencianeta,
com vestien joves i vells,
espardenyes de careta,
del jupetí i saragüell.
Per endinsar-nos en una societat real, complexa, moderna, amb arrels i amb projecció de futur si es té el coratge suficient per assumir carències i confiar en possibilitats. Cal llegir aquest treball com l’arribada a una escala que ens ha de portar a un viatge molt més llarg.
Enhorabona Toni i gràcies!
