Això de la igualtat lingüística

Al març de 2015, Acció Cultural del País Valencià presentà públicament el document ‘Per una nova i efectiva llei d'igualtat lingüística’, amb presència i suport de totes les universitats públiques valencianes. El document explicita quins són els principis bàsics i els àmbits en què cal aplicar l'àmpliament reconegut principi d'igualtat de tots els ciutadans.

És d'agrair que, posteriorment, la idea de la igualtat lingüística haja anat fent forat i que l'expressió siga ja d'ús comú. La Universitat de València, sense anar més lluny, ha fet un ús intel·li gent del concepte i l'ha incorporat a les campanyes de promoció lingüística, com ha fet també la Universitat Jaume I de Castelló.

Un dels esculls principals a l'hora d'exercir, fins i tot els nivells més elementals del principi d'igualtat aplicat a les llengües, és l'administració pública. El dret a expressar-te en un idioma, per bé que siga cooficial, no passa de ser lletra morta, si a l'altre costat hi ha algú que pot al·legar que no t'entén. És important repetir que això, generalment, és fals. Sabem que qualsevol persona d'intel·ligència normal, que domine l'espanyol, està capacitada per a entendre'ns quan li parlem en valencià. Tot això, però, és indiferent si els funcionaris no tenen l'obligació legal de ser capaços de comunicar-se en els dos idiomes oficials.

És per això que el recent acord per a incorporar la competència lingüística plena (saber el 100% dels idiomes oficials) a l'administració pública valenciana, ha estat un pas decisiu en el camí de la igualtat. La sintonia i la disposició favorable, tant de l'administració com dels sindicats, ha fet possible això, que no ho és tot, però n’és una part important.

Les relacions entre ciutadans, en canvi, no està ni pot estar regulada per normatives. El sentit comú, la flexibilitat i la bona voluntat de la gent, poden resoldre la interacció entre parlants de dos llengües distintes; especialment quan, com en el nostre cas, són perfectament intercomprensibles.

Cal entendre, però, què significa això de la igualtat lingüística. I cal estar en condicions de transmetre-ho d'una mandra entenedora. Jo propose la següent: igualtat lingüística vol dir que la gent que vol viure en valencià tinga els mateixos drets que la que vol fer-ho en espanyol. Es tracta, només, d'aconseguir, per als valencianoparlants, unes condicions que els castellanoparlants ja tenen plenament assegurades.

Hi ha, és ben cert, una diferència important: ells tenen plenament garantits els seus drets, tant al seu territori com al nostre; nosaltres només aspirem a tindre'ls garantits en el nostre. Amb això, ja consideraran que la igualtat també ens inclou i podrem pensar d'anar abandonant aquella frase tan popular que diu que tots som iguals… però uns són més iguals que altres.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.

Publicitat
Publicitat