En el Dia Mundial del Medi Ambient és obligat analitzar què ha fet sobre aquest tema el govern tripartit en ple, perquè tot ell és responsable del que fa cada conselleria i el medi ambient és transversal i està relacionat amb totes elles…
En energia han tingut l’encert de demanar el tancament de la caducada, perillosa i contaminant nuclear de Cofrents, com també han fet els 27 municipis que han aprovat la moció de Tanquem Cofrents. No obstant això, falta un pla seriós d’estalvi, eficiència i promoció de l’energia solar, l’única font primària que tenim de sobra al PV, gratis i sense cap impacte sobre les teulades. Cal fomentar l’autoconsum de balanç net, esquivant l’impost al Sol, i promoure la substitució dels termos elèctrics per col·lectors solars, que s’amortitzen en 4 anys i no tenen traves legals. Les institucions han de donar exemple estalviant energia, instal·lant plaques solars als seus edificis i contractant el subministre amb les cooperatives 100% renovables.
En transport es parla de la Xarxa Verda per connectar amb camins i carrils per a bicis i vianants tots els municipis però no comença a desenvolupar-se, ni les Vies Verdes Ribera-Safor, Ribera-Costera, …, ni tampoc s’atrevixen a declarar ciutats 30. Alguns encara volen fer carreteres innecessàries com la connexió nord de Carcaixent, que amenaça el Xúquer, les terres i milions d’€, tot per acurtar uns 3 minuts l’eixida a l’autovia. Per altra banda el corredor mediterrani no deu ser un nou AVE, caríssim i impactant, basta amb completar i millorar la doble via actual perquè permeta velocitats superiors als 200 km/h. I cal reclamar amb més força la connexió ferroviària entre Gandia i Dénia!
En agricultura per fi s’ha aprovat el I Pla Valencià de Producció Ecològica, necessari però minúscul, insuficient si considerem que l’agroecologia és la solució de la crisi que patix el sector i de la contaminació d’aliments i aqüífers, que originen moltes malalties i despeses (no hauria d’haver-se publicat ja l’informe del Parlament Valencià sobre tot açò?). Andalusia, sense anar més lluny, va ja pel III Pla i té 301 milions de pressupost…
En les muntanyes hem patit incendis reiterats que han volatilitzat milers d’Ha de vegetació i han erosionat molt les nostres terres, en greu risc de desertificació. Seguim sense un Pla Forestal que ho previnga i reforeste amb tècniques de mínim impacte les àrees que no poden recuperar-se soles. Algunes muntanyes són ja deserts de pedra.
Els rius es queden sense aigua abans de la desembocadura, no es poden transvasar ni explotar més, i la depuració no és completa, de manera que la qualitat de les aigües és deficient. Les marjals estan en risc per la minva d’aportacions i la mateixa Albufera ha patit molt durant l’últim estiu. Els aqüífers estan sobreexplotats i contaminats per molts anys i els agroquímics seguixen sent escampats pertot.
En residus s’aposta tot al SDDR (sistema de dipòsit, devolució i retorn) però aquest sols servirà per evitar que es llancen pots i botelles per tot arreu, quelcom important, encara que esta fracció sols suposa un 10% dels residus i el 90% restant seguirà tractant-se tan malament com fins ara, quan tenim els abocadors quasi plens. Seguix pendent l’estratègia de les 4R: primer reduir, segon reparar, tercer reutilitzar i quart reciclar; prohibit llançar qualsevol residu.
Respecte al canvi climàtic es parla molt i es fan reunions interminables però no es reforesten els monts recremats, ni es reduïx l’ús dels vehicles motoritzats, ni es fomenta la bici, ni es promou l’energia solar, ni es contracta amb cooperatives renovables, ni s’apliquen les 4R, ni es fa educació ambiental per a tots, etc.
En educació és just reduir la concertada i reforçar la pública, que és de tots, però cal valorar-la molt més, fomentar la participació dels diferents sectors, les direccions col·legiades, consensuar programes, retornar drets, prohibir dolços i refrescos a les cantines, introduir aliments i sucs ecològics, potenciar l’educació ambiental transversal, etc. Necessitem almenys un cicle formatiu d’Agroecologia, Forestal i Jardineria en algun institut públic de cada comarca.
En sanitat és bo recuperar la gestió pública dels centres sanitaris per evitar el sagnat de milions i el clientelisme, però no es fan campanyes de prevenció que reduïsquen les principals malalties, relacionades amb factors ambientals (sembla que hi ha massa càncers de gent no major en certes comarques) i els hospitalitzats haurien de rebre menús ecològics per recuperar la seua salut i, de pas, fomentar l’agricultura ecològica, que millora la salut del medi i, per tant, la de les persones.
En definitiva, amb el tripartit hem avançat perquè no són corruptes ni proclius a les obres faraòniques, ambdues coses íntimament relacionades, però el que han fet durant estos dos anys no és suficient. Hem passat d’un govern molt deficient a un altre insuficient… Cert que molts temes depenen de Madrid i de pressupostos importants, per això, cal denunciar l’injust finançament i els que han desfalcat el PV i, per suposat, recolzar la moció de censura contra el govern de la corrupció. Però, els diners existents han de redirigir-se cap a les prioritats ambientals. És inexcusable.
Hem d’assumir que el medi ambient resulta fonamental perquè d’ell depén el nostre sustent, la nostra qualitat de vida i la solució de problemes tan importants com l’atur i la pobresa, perquè l’economia tradicional ha tocat sostre i sols l’economia ecològica pot crear molts llocs de treball. El tripartit ha de desenvolupar estes alternatives, encara li queda mitja legislatura per a no defraudar els seus votants i els ciutadans hem de moure’ns també per reivindicar els canvis imprescindibles i véncer la pressió dels ionquis dels diners, que no volen deixar de parasitar la cosa pública.
