Com amb les roselles en flor ens hem deixat encisar de bell nou

Les Trobades d'Escoles en Valencià del 2017 han arribat a vènit després d'omplir de bonhomia i companyonia les places de pobles i ciutats.

Amb trenta anys d'organització per part d’Escola Valenciana, acudir a la Trobada cada primavera ja és una fita obligada en cadascuna de les comarques del nostre país. Una data que és converteix en festa assenyalada en el calendari festiu, un aplec al qual acudir per a gaudir d’una festa que fa volar coloms a grans i menuts.

Les tres dècades d’existència ja han propiciat que les primeres generacions de pares i mares que han viscut les trobades com a infants ja s’acosten a l’encontre amb l’enyorança de la seua infantesa però amb la idea clara que aquesta senya d’identitat també l’han de transmetre als seus fills i filles.

Acudir a la trobada és retrobar-se amb companys i companyes, poder gaudir de la festa amb amics i amigues, conèixer mestres amb qui comparteixes inquietuds, compartir amb les famílies moments de convivència, poder fer-te una foto per a immortalitzar el moment o per a fer-ne pública la teua activitat a les xarxes socials, jugar, pintar, riure, disfressar-se, crear, imaginar i moltes coses més.

Cartell de les Trobades 2017 

Tota una festa on la paraula es fa viva, on la paraula es materialitza i cristal·litza, la paraula en valencià. A cada racó de cadascuna de les comarques del país, els veïns i veïnes acullen milers de visitants que per un dia coneixen els nostres pobles, passegen pels seus carrers i trepitgen les seues places. Tot, en un exercici de respecte a la diversitat i convivència on es conjuga la voluntat de les associacions, entitats, organitzacions, escoles, AMPES, empreses i voluntariat per a fer palès que viure en valencià, estudiar en valencià, llegir en valencià, vestir en valencià, cantar en valencià ens arrela a una cultura, a una identitat i a una mediterrània que compartim des dels nostres ancestres.

Tota pedra fa paret i, per això, a la festa del valencià hi hem de ser tots presents. Les escoles som la clau de volta, les AMPES ens apropen al context, les famílies participen activament i veuen gaudir els seus fills i filles d’activitats lúdiques, les associacions col·laboren desinteressadament en l’organització de la festa aportant el seu saber fer, les entitats i administracions fan palesa la seua voluntat de donar suport al manteniment del principal exponent d’una cultura, les empreses mostren els seus materials i recursos que es podran aprofitar a l’aula o a casa, els voluntaris es deixen la pell perquè tot estiga a punt i no falte de res. Una comunió de voluntats necessària per a dur endavant un objectiu comú, la defensa d’una manera de viure i interpretar la realitat que s’expressa en valencià.

Tant de bo aquesta voluntat sòlida i ferma de viure en valencià continue per anys i panys i els que ja pentinem canes puguem arribar a veure com les trobades es fan tradició i es converteixen en un ritual imprescindible per a continuar demostrant que la nostra llengua, la nostra cultura popular i la nostra saviesa continua viva i té molt a aportar a una societat globalitzada i en un canvi constant on qui perd les arrels, perd els valors i perd la identitat.

next