L'educació sense Filosofia

20 juny 2017 01:00h

Sols l’enunciat d’aquest article ja sembla una contradicció en si mateixa: es pot educar sense Filosofia? És clar que no perquè, quina assignatura hi ha a qualsevol currículum educatiu que ensenye els i les alumnes a pensar amb lògica, a reconèixer determinats valors positius o negatius en les propostes, a valorar les opinions i a analitzar-les semànticament per extreure el que realment estan dient, a comparar les diferents idees que al llarg de la història han fet canviar l’economia, la política, les relacions entre les persones, la moral i l'ètica? Cap.

Aleshores, cal preguntar-se si el que volem per a la nostra joventut és una educació en valors o si simplement volem atapeir-los el cervell d’habilitats mecàniques que els capaciten en el futur per a un determinat treball. No hi ha més deshumanització en la formació que intentar convertir les persones en instruments d’un sistema productiu.

Amb açò no vull dir que la formació de l’alumnat als nostres col·legis i instituts haja de prescindir de l’adquisició de coneixements tècnics i teòrics destinats a un desenvolupament científic posterior que els prepare per aplicar-los ens els diferents camps laborals, no. El que vull dir és que eixa formació educativa no és incompatible amb la formació moral i ètica; és més, una educació sense aquestes disciplines és una educació buida perquè, sense l’humanisme, què és l’educació?

En filosofia, la gnoseologia és la ciència que predica la recerca del saber de forma especulativa, és a dir, un mètode discursiu pel qual la persona es planteja mitjançant el dubte i l’anàlisi la realitat de les coses. Després dels clàssics grecs, el Renaixement aportà aquesta nova forma d’observar el món. Descartes, Leibniz, Locke, Hume i altres començaren a plantejar-ho com a disciplina filosòfica, com a mètode, com instrument per a raonar, com he dit abans, cosa que Kant elevà a teoria del coneixement.

Des d’aquelles bases, la filosofia moderna ha desenvolupat tota una sèrie de teories que han canviat el món, la forma de vore la societat, de governar-la. S’han construït respostes coherents a preguntes ancestrals que han angoixat l’home des que a les cavernes es preguntava el perquè de tot el que l’envoltava, s’han normalitzat pautes de conducta o se n'han rebutjat altres, la qual cosa ha procurat el progrés moral de la societat, s’ha donat valor a la persona individual i s’ha obligat al col·lectiu a fomentar el respecte per aquella independentment de la raça, pertinença, condició social o sexual...Tot això i més que ompli llibres i excedeix l’espai d’un article de premsa, ho ha facilitat la Filosofia, eixa assignatura de què ara es vol prescindir perquè molesta l’ergo sum, l’individu pensant i crític.

Així com l’educació física desenvolupa en les persones capacitats motores que les fan més àgils, sanes i fortes, la Filosofia desenvolupa en elles les capacitats cognitives que els permeten discernir, pensar amb coherència, arribar a conclusions fonamentades i trobar respostes per u mateix sense acudir a gurus de pacotilla; la filosofia, en definitiva, evita l’atròfia intel·lectual i això dona paüra a tots els governants.

La llibertat de pensament és impossible sense una base filosòfica sòlida i això ho saben els qui pretenen erigir-se com a directors d’aquesta orquestra que és la societat i intenten incapacitar les persones en eliminar la Filosofia de l’educació. Quin mal fa aquesta en la formació dels joves per eliminar-la del currículum escolar? Ningun, per la qual cosa cal pensar que aquesta eradicació de la Filosofia dels estudis bàsics i mitjans és una qüestió ideològica, sense cap dubte.

Reclamar l’ensenyament de Filosofia a aquests nivells educatius és demanar llibertat, però els governants (tots) volen docilitat i que les persones es limiten a respondre a les seues propostes: Amén.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next