Les grans corporacions d’abast mundial s’han proposat que tornem a l’Edat Mitjana –en plena era cibernètica– i, si no fem allò que cal, Déu que ho faça, «que a la maedeu no li diguen Tomasa».
Resulta que ja fa anys que vénen furonant i us supose coneixedors dels precedents com AMI (queda molt lluny; 1998), TTIP, CETA i, ara, el TiSA. Aquest darrer sembla que s’ocuparà del comerç i serveis a més del transport.
Fins ara, totes les negociacions i converses s’han realitzat en el més alt secret. Tot i això, en aquesta ocasió, Wikileaks i una dotzena de països han pogut obtenir una bona i sucosa informació de la qual, per a Espanya, té l’exclusiva el diari «Público».
Podem afirmar que totes les alternatives que estan formulant s’assemblen perquè totes elles tenen un element en comú: la cobdícia voraç i infinita.
El seu tarannà indigne, avassallador i neoliberal són condicions que apareixen en totes les propostes (poseu-li el nom que vulgueu). Hauríem de fer una reconsideració del terme neoliberal, atès que se li queda curt, bondadós, com una mica tou. No abasta, ni de bon tros, tota la mala llet que hi posen els mal nascuts (sinó, per què s’amaguen?) que estan organitzant aquest desori. A mi, de moment, se m’acut dir-li neoliberalisme galopant.
Els governs seran autèntiques titelles. Estaran sotmesos a l’arbitri de les grans corporacions que, a més, podran denunciar els estats que promoguen normatives o lleis que minven els guanys de les seues empreses.
Ací teniu una primera perla: «El TiSA travarà les mans dels estats, per tal d’impedir-los regular el mercat dels serveis. D’això s’ocuparà el TiSA!» Ja tenim en marxa el «Neoliberalisme Galopant».
Són cinquanta països els implicats en aquest nefast invent: la UE (28 països), els EUA i diversos païssos satèl·lits de l’Oncle Sam i d’altres.
Les regulacions econòmiques que els estats aproven en el futur estaran controlades per aquesta colla, sense que ni parlamentaris ni la ciutadania se n’assabenten. De convocar un referèndum en els països afectats ni pensar-ho. Les persones no seran considerades com a ciutadanes o membres de les seues comunitats, sinó simplement com a «consumidores».
I, mentre escric aquestes lletres, sembla que el tractat amb Canada, o siga, el CETA (Acord econòmic i comercial entre la UE i Canadà) està molt avançat i no seria gens estrany que estiga aplicant-se ja.
Els pobles i estats perdran bona part de la seua sobirania a canvi de tindre l’oportunitat que Canadà (o altres paisos, segons quin acord) esborre la frontera pels productes i així faran caixa aquells que en tenen.
En aquestos dies, el Parlament Espanyol té el tema damunt la taula. PP, com la majoria dels partits conservadors, i PSOE, des de la seua posició indefinida però a favor, tots donaven suport. Ara, d’ençà que el PSOE ha pres aquest tarannà esquerrà, Pedro Sánchez ha manifestat la seua negativa a votar a favor del CETA. Així, també ho podran tractar i reconsiderar tranquil·lament al si del partit. Esperem que ara no se’n desdiguen.
Els estats i governs restaran desposseïts de les seues –en gran part– atribucions, drets, lleis, furs i honor. Atribucions que, en molts casos, s’han aconseguit amb la lluita i tenacitat, inclús amb la mort, d’alguns ciutadans de les generacions que els van precedir i que aquests maleïts personatges –o són robots?– ens volen arrabassar.
Per altra banda, s’imposen unes intenses campanyes de divulgació i formació per a la ciutadania, que viu en la més feliç de les ignoràncies (perdó) i que, quan vullga reaccionar, potser siga massa tard.
Comptem amb el trellat d’algun cap, entitat, partit o corporació, que tinga la possibilitat d’aturar aquest desori que ens vol fer canviar de paradigma?
