La solució és la submissió?

Un clamor recurrent envaeix una Espanya inconcreta des de fa segles. Però, d’uns anys ençà, el clam inclou, a banda dels decibels, intimidacions greus. Ja no és prou proferir –in mente o verbal– "Puta Catalunya!". Les amenaces incrementen les àrees en què l’absència de política exhibeix la força del poder. No troben cap via possibilista ni cap recurs de suggestió.

En fi, torne a esgrimir un fragment de la carta que Unamuno envià a Azorín en què fa un retrat hiperrealista de l’ànima que ens governa. El text diu literalment: "Merecemos perder Cataluña. Esa cochina prensa madrileña está haciendo la misma labor que con Cuba. No se entera. Es la bárbara mentalidad castellana, su cerebro cojonudo, tiene testículos en vez de mollera…". Llegint aquestes lletres escrites fa un segle –si fa no fa– sembla un déjà vu. Escauen a aquest text, doncs, com la pell al cul.

Efectivament. No n’han tingut prou creant una paquidèrmica capital que absorbeix els recursos de les colònies de la corona d’Aragó amb idioma diferent: la possessió dels ports, de les vies de comunicació, de les lleis proterves que condemnen els territoris esmentats al jou de la dependència injusta. Sí, el nacionalisme catòlic castellanodependent, monolític i granític ha construït un epicentre psíquic i físic ineludible, omnipotent i prepotent. Però encara en volen més.

D’altra banda, la proverbial passivitat de Rajoy, tan hieràtica com la Bicha de Balazote o Los Toros de Guisando, només s’altera quan encapçala croades contra afaitats estatuts referendats pel poble. Heu ací l’origen d’una sedició justificadíssima, obligatòria. A més, la captació personal de firmes al cor de Barcelona contra les llibertats de Catalunya no és una banalitat.

Quina reacció esperaven?

Crec saber-la. Com que és evident que la sostracció de la dignitat dels pobles indòcils els importa un rave, com que les sensibilitats atrofiades per l’orgull estèril consagren l’ademán impassible, com que les diversitats culturals desmantellen la idea d’unicitat incondicional, intenten sotmetre en lloc de seduir. Però, com avança el títol, la submissió no és la solució.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.

Publicitat
Publicitat