Molt més que un art, la música atresora moltes possibilitats
El nostre és sens dubte un país de músiques, una terra de músics, un bancal on poder plegar de la terra melodies a grapats, un hort de ribera on les harmonies es maduren al sol penjades dels arbres com la fruita més dolça, un raconet solejat de muntanya ple d’escales i tonalitats que guaiten curioses deixant un aroma intens com el del romaní florit.
I, en arribar l’estiu, quan tot el món viu, quan la filosa no diu i el ponent deixa caliu, les bandes, les colles, les xarangues, els duets… omplin de música les nostres places i carrers en totes i cadascuna de les festes dels barris, pobles i ciutats.
Les iniciatives de la Diputació de València són moltes i diverses però voldria destacar ací les que es realitzen en l’àmbit cultural. Tot un ventall de propostes com la del Retrobem la nostra música, les ajudes per a instruments musicals, les ajudes per a projectes de música clàssica, el suport a la Xarxa de Museus etnològics locals o el Museu Etnològic de la beneficència, les Trobades de Folklore, la programació cultural de la Beneficència, els Premis Iturbi o el Certamen de bandes. Tota una sèrie de campanyes que propicien el suport a les entitats culturals que conformen un teixit associatiu ampli i divers.
Ara per ara, els programes d’intercanvi musical faciliten la realització de concerts al llarg de tot el país i la música alegra grans i menuts. Les cases de la cultura, els centres socials, les places, els parcs, els entaulats… amb concerts a migdia, a l’horabaixa, a la fresca o sota la lluna. Notes al vol que s’escampen com un flaire encisador que no deixa escapar ningú del seu influx. A tots i totes ens arriba la sensació d’estar de festa, hi ha qui s’emociona en recordar la seua joventut anant al ball de la plaça, hi ha qui es sorprèn en veure els nadons que aturen el seu plor, hi ha qui riu en gaudir del ball senzill, espontani i feliç d’un infant que comença a caminar.
Bandes juvenils, colles de dolçaina i percussió, bandes de veterans, la banda gran del poble, del barri, de la ciutat. La Unió, la Filharmònica, la Primitiva, la Societat, l’Artística… agrupen més de quaranta mil músics que tenen en les seues famílies i amistats uns seguidors fidels i incansables.
Ensems, els carrers s’omplin de gent; els bars, les cafeteries i les terrasses treballen a destall. La música i la festa també és, per a ells, el moment de més treball. La música és també motor econòmic i social. Malgrat que els circuits musicals estan per refer, la xarxa de concerts de major cost difícilment sobrepassa les portes de les capitals, els premis per a composicions són pocs, les orquestres, colles i bandes professionals son gairebé una il·lusió òptica. Però els músics valencians i les músiques valencianes es reinventen, es refan i renaixen des de les cendres per a seguir jugant-se a una carta, la de la música, l’art de la felicitat.
Fantasiegem amb una possibilitat, si no volem que pensen, de nosaltres, que a la fam li diguem son i al saber, sort. Apostem de debò pels nostres músics i la nostra música, explotem totes les seues possibilitats de generar teixit econòmic i social. De ben segur que podria ser eixa joia que brolla del nostre subsòl, l’aigua que vindrà a regar a manta les nostres terres, la que es filtra per les esquerdes de la terra quan corre entre solcs i fraus per a omplir d’aromes, deliris, desitjos, records, emocions, batecs, emocions i pau les nostre vides.
