A València, la nit del 19 de juliol [del 2017], tindràs l’oportunitat de veure capturar caps de bestiar llançant- se des del cavall i també amb llaç.
Anunci a les xarxes socials.
En base a la meua vasta experiència amb grans animals, he arribat a la conclusió que els rodeos són intrínsecament inhumans. I els espectacles més cruels són exactament els del llaç.
Doctora Peggy Larson. Veterinària de grans animals que fou genet de rodeos.
Per a omplir eixe forat negre al carrer Xàtiva que només fa joc amb el McDonalds’s que té al davant, es dediquen a exhibir totes les formes de tortura que troben, amb especial predilecció per les que tenen com a víctimes els cavalls i, sobretot, els bous. L’han convertit en el refugi de l’explotació i el maltractament animal, on s’ha pogut encastellar des del circ amb animals (fins i tot marins) fins al tir i arrossegament.
Sembla que cerquen tortures del món per a agermanar-les amb les autòctones a mode de justificació, com si volgueren aparentar normalitat mitjançant la complicitat d’altres. Per aquest camí han fet coses com, per exemple, unir la tortura taurina amb la pelleteria o amb la caça per a presentar-les com a pobres damnificades davant la persecució animalista. Amb aquesta mania al cap, fa temps que s’han trobat amb el rodeo americà, un gran exemple de maltractament conjunt de bous i cavalls, perfecte per a ser agermanat a la tortura taurina.
Aquesta suposada doma de cavalls i bous es fa amb animals que, realment, s’han utilitzat moltes vegades i que es deixarien muntar plàcidament, sense donar els típics bots i coces que coneguem. Per a forçar-los a representar la farsa, els torturen amb bastons elèctrics abans d’eixir a l’arena i amb tenses corretges de cuir que els han ajustat a la zona de la panxa, on s’acaba la protecció òssia de la caixa toràcica, perquè els faça molt de mal. Tot això es complementa amb el càstig permanent dels esperons: ferro contra carn, una i una altra vegada.
Per la seua banda, els vedells capturats amb llaç poden arribar fins als 50km/h en la seua fugida impossible. A més velocitat, major tracció quan la força del cavall i la tensió del llaç els tomben bruscament. Aquests animals, que solen tindre entre 5 i 6 mesos, pateixen eixa sotragada directament al coll fent que alguns moren de forma instantània pel trencament de la medul·la espinal. Molts altres pateixen lentes agonies causades pel seccionament de la tràquea o, després de patir els forts colps de la caiguda, pels traumatismes a altres òrgans interns.
Els que sobreviuen, òbviament, també acaben als escorxadors després d’uns pocs usos més. Les persones veterinàries que els han vist parlen d’animals amb ferides per tot el cos i fins a 8 costelles trencades, que, molt sovint, perforaven els pulmons. Fins i tot descriuen animals que només tenen la pell pegada al cos al cap, el coll, la panxa i les potes. A la resta del cos tenen la pell despresa i arriben a acumular fins a 15 litres de sang entre aquesta i la carn.
Juntament amb tot això, a la plaça de bous de València faran altres exhibicions de maltractament amb sabor americà. Després del rodeo, hi haurà roscaderos d’Aragó, una espècie de forcados de Portugal que porten els grans cistells de vímet que li donen nom a la pràctica. La diversió consisteix a rebre l’animal sostenint el roscadero amb l’objectiu de “capturar” el cap de l’animal fent que reste a dins del cistell.
Acompanyaran formes valencianes de linxament de bous (concursos de retalls i solta de vaquetes) i ho tancaran tot amb una exhibició de tir i arrossegament, on tal vegada acabe intervenint un dels seus speakers habituals per a explicar coses com que els colps no fan mal o que espanten les mosques o que les fortes varades al llom o les punyades al morro són incentius per a esportistes. Malgrat que, de vegades, es volen desmarcar de la tortura i linxaments de bous per a fugir d’una mala imatge social, queda clar que el tir i arrossegament està agermanat amb el maltractament, fet que li dóna coherència a la seua participació en un programa complet de tortures a la plaça de València.
També ens diuen que llegiran un “manifest a favor del bou embolat i en corda, prohibit a alguns municipis”, “en defensa de les tradicions valencianes”. Sembla una miqueta estrany que, com he dit, els servisca qualsevol forma de maltractament que es troben per a omplir programa i que, després, tornen a l’argument de les tradicions, eixes que també poden transformar en qualsevol moment si n’hi ha negoci de pel mig. És el que passa amb les correbous d’embolats denunciats recentment, on poden deixar sense sentit el reglament i posar en evidència els polítics que els protegeixen d’una tacada.
Casualment, dels bous embolats i en corda és del que s’hauria lliurat la ciutat i les pedanies de València com a major avanç animalista pel que queda de legislatura (com a mínim). Esperem que no s’acabe produint cap embolat de bous i, encara menys, que es faça amb totes les autoritzacions a la mà, començant per la preceptiva declaració favorable de l’Ajuntament (que sí que concedirà a la resta de formes de linxament sotmeses al reglament vigent de bous al carrer).
Tot en un mateix dia i lloc, per a deixar clar, definitivament i per molt que s’enfade el senyor responsable d’assumptes taurins de la Diputació de València, que eixe edifici és una plaça de tortures.
