Després d’un mes natural des de la manifestació pel finançament valencià, convocada des del conjunt d’entitats que formen la Crida –el passat dissabte dia 10 de juny–, són diverses les reflexions que em vénen al cap. Per una part, les conseqüències directes d’aquesta Crida. El dia de després, on ens vam trobar dues formes de veure la situació donada, per una part la valoració de la majoria dels mitjans de comunicació valencians, entre una certa indiferència dels “grans” mitjans i un cert menyspreu del mitjans “amics” sobre les gairebé dues mil persones que ompliren (o no) València aquell vespre. D’altra banda, mitjans com Vilaweb, l’ACN o el diari Ara realitzaren una lectura molt diferent dels fets ocorreguts.
El temps, en tan sols un més des del 10J, els ha donat la raó per realitzar una lectura positiva de la manifestació. Diversos milers de persones digueren prou, digueren al Govern valencià que poden comptar amb la societat civil valenciana per avançar en la reclamació dels nostres drets. Les reaccions no tardaren a fer-se públiques. Així, el president Ximo Puig en plenari de les corts anunciava el seu compromís per sortir al carrer en una manifestació unitària en el llindar del proper dia 9 d’Octubre. Pareix que el menyspreu realitzat a la manifestació no respon al número de manifestants, sino a com s’escriu aquest relat, però sobretot l’escriptor o escriptora. Aquesta tardor tindrem un nou episodi. Un dels dubtes que tinc ganes de resoldre és veure com estarà realitzada aquesta convocatòria “unitària”. Serà amb totes les implicades? Institucions, partits, sindicats, entitats socials i culturals? Tindrem el suficient trellat per mantindre la transversalitat i la generositat del conjunt de la Crida? Assistirem una altra vegada a les batalletes personalistes per tal d’assumir com a propi el relat de tot un poble?,Tindrem una sola convocatòria treballada? O, directament, com sol ser, amb tensions? Tinguem trellat, posem com a subjecte el poble, sense prioritats ni personals, ni partidistes, siguem generosos, fem poble, fem país.
Reflexions estiuenques per tal d’afrontar la tardor i el nou “any” polític
Personalment crec que necessitem ampliar la Crida. Enfortir el treball, repeteixo, generós de tot el conjunt d’entitats. Treballar per assolir la majoria social al carrer, la conscienciació de totes les implicades en el mal finançament, però també marcar-se com a objectiu de govern acabar amb l’espoliació que pateix el País Valencià. Si finalment es planteja la propera diada nacional del 9 d’octubre com la Crida pel Finançament, veurem les formes –d’açò depèn en alt grau l’èxit o no d’aquest govern–. La capacitat generosa de motivar tota la societat, el conjunt dels seus diferents representants en aquest bonic concepte d'”unitari”.
No deixem de banda que la propera diada els i les valencianes ja prendrem el carrer per celebrar el nostre naixement com a poble. Hauríem de tindre clar que aquesta diada, com totes, també serveix per marcar les reclamacions més urgents del conjunt del país. Però tinguem també clar que davant situacions extremes –com l’infrafinançament, el deute odiós i l’espoliació– no ens serveix la utilització de dates marcades al calendari com a única fórmula de reivindicació, entre d’altres perquè la nostra diada també és un dia de festa, de record, de reafirmació. Hem de mantindre el pols de la reivindicació, la denúncia. Hem de treballar per l’apoderament civil, la participació majoritària.
Oriol Artero. Secretari d’organització Decidim-PV @DaDPV
