Hi ha notícia darrerament dels problemes que està generant l’obsessió aquesta que ens ha entrat a tots, d’un temps ençà, de viatjar, d’anar als llocs més exòtics –o no tant–, o siga, de fer turisme.
Aquesta febrada sembla que la practiquem milions de persones arreu del món. Però és el cas que algunes destinacions de les que hi ha mereixen l’atracció de moltes persones i aquí és on l’allau i la masificació fan estralls i generen o bé degradació i malbé sobre el medi o, en cas de tractar-se de zones urbanes, molèsties als veïns, encariment d’accés als propis monuments, cues que faran que anem a pixar allà on puguem, en alguns casos cada cop s’escurça més el temps de la visita i, per tant, resten parts del monument per poder visitar…
Aquesta saturació fa que les autoritats locals miren de posar-hi remei. De vegades ho fan amb resultats positius i altres han de demanar ajut a les forces de l’estat (Lloret, Magaluf). Com aquella colla sense trellat que es llança des de les balconades a la piscina. Es passen tota la nit bevent i fent burrera: alguns assoleixen el nivell de coma etílic. Ja m’agradaria a mi saber amb quines conseqüències pagarien aquest comportament –si gosaren fer-ho– al seu país, la majoria d’ells fills de la Gran Bretanya.
Perquè clar, com que són la nostra primera mamella, cal (i ara no parle de cap lloc o ciutat en concret) fer-los un estironet d’orella, peró sense que se’ls hi pose roja.
De llistat de greuges en podíem fer una filera i en deixaré constància amb uns pocs exemples.
Us en faig un pessic. En clarejar el dia, dos joves es llancen a l’aigua a Venècia des del pont de Calatrava; a Roma, una colla de persones es trau les sabates i es posen dins d’una font monumental de Barberini; tuf de les pixades pels carrers; pintades en edificis monumentals… Sembla que el nivell assolit de molèsties als veïns és força considerable i que alguns veïnats han presentat queixes col·lectivament. L’accés a les aeronaus és un autèntic calvari que aconseguirà o desmuntarà tot el descans i l’energia recuperada.
La turismefòbia encara no està organitzada a Itàlia. A Espanya sembla que es van fent provatures i algunes coses perquè també es van donant casos de massificacions. Aquí és on l’allau i la massificació fan estralls.
A més, no cal que anem fora d’ací. A un poble de la Marina Alta, l’Ajuntament ha hagut de prendre mesures i regular l’accés a una cala, tot prohibint que s’hi puga aparcar i posant a l’abast del visitant un horari i un servei –gratuït– d’autobusos per accedir-hi. Òbviament, els autobusos tornen la gent al lloc on van pujar.
Florència, que ja té prou problemes per se, també està entre les primeres ciutats del món i està tractant de posar fre a la invasió de tota mena de personal.
Si es pogués desestacionalitzar el turisme del mes d’agost, potser no seria tant neguitós fer turisme aquest mes. Perquè a la fi tots eixiríem guanyant: visitants, residents, la natura i la butxaca.
A veure qui és el guapet que s’arromanga i li posa remei a aquesta perla de problema. Si ho aconseguís, cada poble i ciutat hauria de posar el seu nom a un carrer. Carrer que després nosaltres, com a turistes, aniríem a visitar per tal de donar-li les gràcies.
