El dia de Sant Hipòlit –festes de Cocentaina– el diari Levante-EMV publica una interessant peça periodística que no prodiga amb assiduïtat. Partidari com sóc de la civilització, del consens, de l’acord, del pacte i de la concòrdia, m’ha semblat molt oportú el fons de l’editorial. Ara bé, el benvolent articulista destaca un parell de qüestions crucials que demanen clarícies contundents. Perquè si no, el lector pot creure que el bilingüisme és un do que la divinitat atorga als pobles escollits. No és així, ni de bon tros. En els darrers huitanta anys, el País Valencià ha passat de ser un poble normal, amb l’hegemonia lingüística heretada dels pares, dels pares dels pares…, etc., a tindre “el privilegio del bilingüismo”. No entraré, ara, a considerar els efectes perniciosos del “nacionalcatolicismo”, perquè seria una obvietat. Però crec que ha arribat l’hora que el Partit Popular, els sindicats, les diputacions, etc. que es mouen en la seua òrbita, declaren públicament que són enemics mortals del valencià. També seria el moment que els mèdia i els governs centrals que pugnen per acabar l’arquitectura de la Gran Castella ho expressen nítidament i es descaren sense embuts. El que diré a continuació pot ferir la sensibilitat del lector. Compte! L’elegant periodista reprova que els polítics de l’actual Consell van “demasiado deprisa”. Jo pregunte: és que no hi ha motius dolorosament sagnants que obliguen a contenir l’hemorràgia causada per l’espasa d’un matador “vestido de grana y oro”? I d’altra banda, si no s’afavoreix la cendrellosa, en una altra generació serem un poble com cal. Una nació, una llengua. És clar, que la llengua, segons Nebrissa, és compañera del “Imperio”. I una altra: si tan beneficiós és el “bilingüismo”, per què no l’imposen –com a mi– a Pueblo Nuevo El Terrible, a Casas de Juan Núñez o a Villanueva del Río? Això seria ser conseqüents amb el mantra que amollen els polítics: todos los españoles tienen los mismos derechos y deberes! Sí?
