L’altre dia estàvem dinant la meva mare i jo quan de sobte em pregunta: Nena, això de ser influencia, què vol dir exactament? –Vaig posar un semblant de: “Estàs parlant-me en el meu idioma però no sé exactament què em vols dir”–. I al cap d’una bona estona rumiant la paraula i basant-me en la seva explicació: “Sí, sí, eixos que venen coses i que després els regalen tot el que volen”, em va picar la curiositat per saber més sobre el fenomen de moda i donar la meva opinió al respecte.
Influencer: persona que té certa “credibilitat” sobre un tema i que posa cara a marques per a tindre un major èxit de màrqueting a les xarxes socials. Fins ací tot correcte. Que a ningú li fa mal un dolç i si et regalen un raspall de dents elèctric per sortir fent el mico en un vídeo, doncs, mira, no serè jo qui digui que això és dolent. Al contrari, moltes persones que avui en dia estarien a l’atur tenen un treball. Però, ara li done la volta i afegeixo: Fins a quin punt són influencers en les nostres vides aquestes persones que estan a la palestra?
Moltes són les estratègies que utilitzen per a vendre sorra al desert. De forma casual, com qui va a comprar el pa tots els dies, ens parlen dels seus meravellosos viatges que han sorgit per art de màgia incitant-te així a voler participar de la seva vida ostentosa, plena de luxes que, no, amiga, no surten de sota les pedres.
El preu a pagar per imitar el seu comportament sol sortir car i no solament per a la butxaca també pel fet que no tothom arriba a tocar el sostre de l’èxit i, per tant, entra en un estat de frustració i de decepció amb ell mateix pel qual comença a fustigar-se.
I no sols passa amb el fet de vendre una vida millor sinó que també ocorre amb els sentiments irreals que ens transmeten per tal de tindre afinitat amb els seus seguidors.
Jugar amb les persones de forma bruta, fer creure que ets un desgraciat per no tindre amics, perquè la teva vida és increïblement increïble, dir que tens malestar quan al final del teu blog o del teu vídeo intentes vendre un producte que finalitzi amb una malaltia real com és l’ansietat o la depressió. Intentar apropar-te a la gent a canvi d’enganyar és vergonyós.
Ho dic sincerament i demano disculpes per si algun influencer esta llegint aquest article però reitero que em sembla fastigós com manipulen perquè aquestes persones acaben arrossegant-se per un camí ple d’espines.
Un exemple de tants: Fa pocs dies vaig veure una noia de la meva edat plorant, on la finalitat era dir que ho estava passant malament perquè no tenia amb qui compartir el seu dia a dia. Escassament 24 hores després va tornar a posar un altre vídeo on estava saltant i gaudint a Nova York.
Així que després de veure el seu teatre em quedo en silenci, tanco el portàtil, miro el meu gos i vaig a gaudir de la meva vida sense tractar de ser millor que una altra persona. Ells viuen de les nostres ferides però amb la meva que no conten mai perquè cicatritzar fa mal i, sí, jo sé el que és no tindre amics, però també sé el que és no haver estat mai a Nova York i saps, tampoc vull saber-ho si és per a guanyar cinc followers més.
