I
La divergència és un camp escalar i en cada punt (P) és interpretada com el flux (la quantitat = Fds, integral doble del producte línies de camp per diferencials de superfície) net per unitat de volum que divergeix o abandona un veïnat infinitesimal d’aqueix punt (…) Un punt de l’espai cap al qual flueix o del qual flueix el flux (…) Si el petit volum que rodeja a P conté una font o un clavegueram, aleshores les línies del camp divergeixen o convergeixen en P, i existirà un flux net de línies de camp cap a fora o cap a dins del petit volum que rodeja a P.
Campos escalares y vectoriales. Richmond B. McQuistan
Un professor subjecta dos alumnes a l’entrada del centre. Els parla en castellà, tot i que la llengua habitual d’uns i altres és el valencià. Se sent la tensió que exerceix el vector professor en direcció oscil·lant, ara cap a un, ara cap a l’altre, en projectar-se alternativament sobre un i altre alumne. La intensitat escalar del vector professor, la magnitud, coincideix en un cas i altre. El sentit, també bidireccional atès que un i altre alumne li contesten en castellà al professor. Però les direccions dels vectors de tornada i, per tant, les resultants totals de l’acte de parla, no són exactament iguals. L’alumne A té el valencià com a primera llengua i sap que el professor P també la hi té. La direcció de la resposta d’aquest alumne no es dirigeix cap al punt P, sinó cap a un punt indeterminat de l’esfera que rodeja P, a la recerca d’una continuïtat que no trobarà. El seu acte de parla i el del professor (A+P) no constitueixen, en sentit estricte, un acte comunicatiu. És una claveguera que abdueix abjectament A (de magnitud menor) sobre P. L’alumne B té el valencià com a segona llengua i li plau parlar en castellà, la seua primera llengua, al professor i invertir els papers, d’aprenent i ensenyant. Ara B supera amb escreix P en magnitud i la resultant que se n’obté travessa l’esfera de continuïtat que ocupava P, eixamplant-la, a desgrat de P. De tot plegat, pel que fa a les línies de força del camp vectorial (F) que ha constituït la Resultant (R) convergeixen en P (origen castellà) i tenen, així, una divergència negativa, la qual cosa converteix el camp en una mena de forat negre del qual no ix cap acte de parla en valencià.
Hi entra en joc una professora que acaba d’arribar al centre. I hi acaba la feina encetada per P. No té en compte que la llengua vehicular amb què li fa les classes tant a A com a B és el català, perquè li pot la presència del professor que parla en castellà i el fet que identifica l’alumne B com a castellà de llengua, i de retop s’enduu per endavant la possible correspondència que li quedava amb l’alumne A, del mateix poble i amb la mateixa llengua 1 que la professora. S’ha produït una abducció de tot plegat. Una divergència negativa. Un bunyol, vaja. Si la continuïtat d’un camp escalar (escolar) pel que fa als actes de parla unitaris (vectors) ve definida per la constància dels valors dins de l’esfera Q quan ens aproximem al centre P, això és un volum on la totalitat dels punts que inclou tenen el mateix valor, direcció i sentit, i el gradient era la variació on aqueixos valors esdevenien màxims en desplaçar-nos en l’espai, que convenia que foren mínims per mantenir la coherència del sistema, siga en la direcció que siga que ens movem, la divergència serà el valor de fluctuació que surt resultant de tot el camp escolar (escalar), si l’escola és una Font de normalització o un clavegueram de babels.
A la primera variació sobre l’espai li afegim una variació segona sobre el volum. Esbrinar la divergència de la nostra escola (o centre de feina) serà saber si és o no és un focus emissor de normalització.
II
D’injúria siciliana nom Roser, de banda de mare, per bé que de part de pare també m’escau Fart, i, igual que els familiars corsos que tinc per les segones noces d’aquest, sé què és una infàmia, com ho saben les persones de ca nostra, illencs i continentals, que es veuen menystinguts massa sovint, en públic i en privat, i el camí per compensar-la honorablement, sense escarafalls.
Anònim Mediterrani
Un jutge avala el dret a tenir professorat amb la capacitació. Les lleis ho preveien. Des de fa trenta-quatre anys. L’executiu ho havia oblidat i hem construït un sistema rotacional de divergència negativa on tenir-la i no usar-la, la capacitació lingüística, era la norma acceptada. Un sistema de divergència positiva (irrotacional) de professionals que coneguen i utilitzen la llengua pròpia en seu acadèmica, encara l’esperem. Podem optar per viure plegats en mode solenoide (un bunyol, vaja) o escapolir-nos de la garjola i viure la nostra condició de catalans plenament. Apartar de nosaltres la temptació de signar acords amb titelles supremacistes que impliquen la nostra rendició incondicional. Decidir sobiranament i ignorar els missatgers.
Anomenem Continuïtat la Coherència Actitudinal. A quina distància (Mòdul) de mi puc dir que s’estén la Normalitat Lingüística (NL). Entenem per Gradients l’Adequació Actitudinal. Quines direccions semblen les més escaients per aprofundir en aquesta Normalitat Lingüística? I per Divergència considerarem la Cohesió Actitudinal. És positiva la summa de totes les resultants derivades de les dues definicions anteriors?
Quan una persona usa el català s’envolta d’una esfera de continuïtats que permet que qui escolta hi puga intervenir també en català, o no. Però l’espai que s’ha establert d’un mòdul o intensitat considerable amb aquest acte o vector de parla en crearà d’altres de semblants que, per coherència, s’emmirallaran tard o d’hora. A això ho anomenem coherència actitudinal. Són escalars, valors absoluts si s’activen sempre.
Què fa aquest valor quan es projecta sobre els diferents eixos que constitueixen tot el context implicat? Continua manifestant-se amb la mateixa intensitat i valor de mòdul quan es projecta sobre un altre interlocutor diferent? Quina direcció pren la resultant dels actes de parla que es deriven? Parla en català a un vector de l’equip directiu que habitualment s’expressa en castellà? Ho fa sempre? Pot induir aquesta continuïtat al fet que altre vector que hi intervé casualment s’adeqüe i també ho faça en català, malgrat no ser l’habitual? Això és el gradient. Analitzar els canvis (Gradients), o no, que es produeixen en els valors escalars de la continuïtat (Coherència Actitudinal) quan els vectors o actes de parla s’adeqüen o es projecten sobre un altre possible actant (i conèixer d’aquest també els seus valors escalars i les resultants derivades).
I la Divergència seria la summa total de les resultants de tots els actes de parla en un instant determinat en un context determinat i analitzar les continuïtats i els gradients que en aqueix moment estan en acció. Si la divergència resulta positiva vol dir que d’aqueix entorn en surt una resultant (NL) absoluta que participa dels processos de Normalització Lingüística. Altrament estem immersos en un solenoide o bunyol rotacional gens afavoridor de les compensacions lingüístiques que permeten aprendre i conèixer la nostra llengua.
Som on som*, i no basta a tenir informació estàtica (quanta gent té la capacitació, quantes línies en valencià), sinó que cal saber com es comporten aquests valors estadístics: conèixer els seus escalars (continuïtats), variacions (gradients) i fluxos (divergències).
*…més val saber-ho i dir-ho / i assentar els peus en terra i proclamar-nos / hereus d’un temps de dubtes i renúncies / […] Tenim a penes / el que tenim i prou: l’espai d’història / concreta que ens pertoca, i un minúscul / territori per viure-la.
Ara mateix. Dins Per Preservar la veu. Obra Poètica V. Miquel Martí i Pol. Llibres del Mall, 1985.
