“…que tot està per fer i tot és possible.”
.–MIQUEL MARTÍ I POL–
Tenia ganes de tornar a publicar a Diari La Veu i, després de més d’un any de la meua darrera col·laboració, el moment que estem vivint amb el procés d’autodeterminació de Catalunya m’ha donat un motiu per a tornar a escriure al diari. He llegit tantes opinions (gairebé totes en contra) que he decidit trencar el meu silenci.
En primer lloc, vull deixar clar que, en la meua opinió, tot ha estat provocat per la inòpia política del govern del Partit Popular (PP) i la manca de diàleg del seu president i alhora també del govern espanyol, Mariano Rajoy.
Cal recordar que la reforma de l’Estatut de Catalunya, de l’any 2006 va estar aprovada per les Corts catalanes i també pel Congrés dels Diputats i pel Senat de l’estat espanyol. Després de totes aquestes mostres de conformitat, va ser referendat pel poble català per més del 70 % dels votants.
Aleshores, el PP (minoritari a Catalunya) va engegar una campanya en contra de la reforma de l’Estatut, i jo diria que també del poble català, doncs es va atrevir a fer boicot als productes catalans en mitjans de comunicació públics, com ara Telemadrid. Això pense que és una cosa gravíssima, doncs he vist amb els meus ulls com els cambrers d’alguns restaurants m’oferien cava valencià quan els hi demanava una ampolla d’aquell líquid que tant m’agrada. Jo els contestava que em mostraren la carta i ja triaria el que més m’agradés. Si volen fer boicot, que no siga amb els meus diners… La veritat és que pense que aquesta actuació és força greu, sobretot tenint en compte que estava en marxa la campanya de Nadal, on tot el cava català va estar boicotejat per tot arreu de l’Estat. D’això sembla que ara ningú no se’n recorda.
Però això no va ser el més greu. El PP, a més a més, va denunciar la reforma de l’Estatut al Tribunal Constitucional (TC), després de fer campanya per tot l’Estat arreplegant signatures i els seus “amiguets” el van declarar anticonstitucional (faltaria més!). Hi ha algú que avui en dia crega en allò de la separació dels poders? Els membres del TC estan nomenats a dit pels partits majoritaris i ningú no mossega la mà que li dóna el menjar.
Aquesta decissió del TC va fer el mateix efecte envers el poble català que apagar un incendi amb benzina o posar la mà a l’avesper… Trieu la metàfora que més us agrade.
Davant de la convocatòria del referèndum, que, per cert, estava al programa dels partits que composen el govern català, el govern d’Espanya ha agafat l’estratègia de judicalitzar el procés, sobretot pensant que la Justícia està en mans dels seus “amiguets”. Han anat augmentant la seua pressió a càrrec de la Fiscalia de l’Estat i també dels mitjans de comunicació que han fet pinya en aquest assumpte, des de La Razón fins a El País i des de Antena 3 a la Sexta. En aquest cas, no hi ha colors!
La Fiscalia ha lliurat cartes als funcionaris i també als més de 700 alcaldes que van signar la seua adhesió al procés, citant-los a declarar amb la possibilitat de detenir-los si no compareixen. També han lliurat les ordres oportunes als Mossos per a fer complir la suspensió de les Lleis de Referèndum i de Transistorietat, que va fer ipso facto el TC, quan van ser promulgades pel govern de Catalunya.
És l’estratègia de la por, però em sembla que s’han equivocat, de totes totes, si creuen que així podran aturar el procés.
I, ara, per a acabar aquesta primera entrega, una reflexió, malgrat que semble una boutade. Pense que el lema de les manifestacions sobre els atemptats dels gihadistes: ‘NO TENIM POR!’, ve ara que ni pintada per a les dates que encara han de passar i hem de patir…
