Carta d’agraïment al Sr. Joaquín Albadalejo Martínez, diputat del PP al Congrés Espanyol
Benvolgut polític:
El Grup CARRAIXET, amb més de 45 anys als escenaris, cantant sempre en valencià (la variant dialectal del català, pese a qui pese) volem agrair profundament la publicitat de la nostra cançó LES PARRANDES, que –suposem, de manera involuntària– ens ha fet darrerament. En la seua intervenció prehistòrica el passat dilluns 18.09.2017, on demanava que se suspengueren les actuacions de grups que canten en valencià en la celebració del Dia Europeu de les Llengües, a Torrevella, el proper 26.09.2017, ens ha emocionat comprovar el seu coneixement de la lletra de la cançó.
No obstant això, i malgrat fer un recull d’obvietats que potser vosté desconeix, ens agradaria que tinguera en compte aquests punts
1. El Grup CARRAIXET, creat a finals de la Dictadura, és el grup musical EN ACTIU que canta solament en valencià més antic del País Valencià.
2. El Grup CARRAIXET ha omplert places, carrers i escenaris recorrent la geografia valenciana des de fa més de 45 anys (vosté encara no havia nascut), farcint de festa i de reivindicacions SEMPRE EN LA MATEIXA LÍNIA IDEOLÒGICA.
3. Les seues integrants –actualment 4 dones, filles del cofundador Lleonard Giner– han patit en la vida privada els insults i la intolerància de persones afins a la ideologia que el seu partit professa.
4. Lleonard Giner i Mur, cofundador del grup en els anys 70, va morir l’any 2005 sense que el seu poble natal reconeguera la seua tasca en la cultura i la música. Les seues filles han hagut d’esperar que el seu partit quedara fora de l’Ajuntament per a rebre aquest reconeixement.
5. Vosté i el seu partit, tan valencians i valencianes, van permetre el tancament de la Televisió Valenciana, una ferramenta cultural i laboral que donava oxigen a centenars de persones al mateix temps que no deixava que es deteriorara un dels principals patrimonis de la nostra terra: la llengua.
La llista de detalls que impliquen vosté i el seu partit en l’estratègia per a destruir, a poc a poc, la nostra cultura és molt llarga. Encara que la prova més evident és que escoltem poques declaracions en valencià, tot i que en tinguen coneixements. Diuen que una llengua no es mor perquè no l’aprenga qui no la sap, sinó perquè no la utilitza qui la coneix.
Si vosté creu realment que –a hores d’ara, i després de tot el camí recorregut– les seues prehistòriques declaracions ens faran tirar enrere, a nosaltres i a gent com nosaltres, crec que no coneix les arrels i la força de la terra.
