Perversos o miserables?

26 setembre 2017 01:00h

En un excel·lent i esbrinat article –que es llegeix al seu bloc 'web articulista.net'–, l’erudit veneçolà ja finat, Alexis Márquez Rodríguez, que fou membre de l’Acadèmia Veneçolana de la Llengua (AVL), analitza l’adjectiu 'miserable'. Márquez escriu que es tracta d’un adjectiu polisèmic, procedent de l’arrel substantiva misèria, polisèmica també, així com del llatí miserabilis. 'Miserable', segueix l’acadèmic fent menció d’accepcions del mot –al Diccionario de la Real Acadèmia Española, entre d'altres–i n’enumera fins a quatre. En la primera: “Desgraciat, infeliç, abatut, sense valor”, plegades, remeten a l’estat d’ànim d’una persona, així com 'mesquí', una altra accepció, al·ludeix a l’actitud de certes persones amb relació als béns materials, com a mostra “tacany”, aquell que té recursos però que se’ls guarda amb gelosia.

La quarta accepció del DRAE cal destacar-la perquè fonamenta el títol d’aquest article, descriu miserable, com a “pervers, abjecte, canalla”, és a dir, un manera d’ésser, un tipus de conducta no esporàdica, amb la propensió innata de practicar una baixesa freqüentment, al punt de fer-se mereixedor que el qualifiquen d’eixa manera. És a dir que MISERABLE és aquell els actes del qual són perversos, són producte de sentiments bords, de l’enveja, la rancúnia, la mediocritat, la frustració, la mala intenció, la degeneració espiritual, raons que justifiquen la rotunditat del mot. Accions, malifetes i perversitats, amb el notori ànim de perjudicar algú amb paraules injurioses, difamatòries, calumnioses, ja fossen adreçades a individus, grups familiars, institucions oficials o privades. Concordances ben fortes que justifiquen la rotunditat del mot.

Deixant de banda 'abjecte', que es tracta de menyspreable, vil i canalla, que esdevé si més no el mateix, em resta la concordança 'pervers', una finor d’eufemisme vaja, per a qualificar el comportament de les gavines podrides del nostre territori, la palesa pervertida gestió de les quals encara hi patim, en forma de “presumpte” dopatge electoral, perquè ni tan sols es van pagar deutes de la campanya de Rita Barberà DEP del 2015, mitjançant el “pitufeo” de bitllets de 500 €, com sabem, sinó que la mateixa operativa fou usada en les de 2007 i 2011, la qual cosa ha denunciat la UCO de la Guàrdia Civil, al temps que ha detectat que el mètode fou orquestrat pel seu fidel escolà major, Alfonso Grau, de malnom “Porque no me da la gana”.

Alfonso Grau va planificar l’obtenció de fons, de manera irregular, creant la mercantil Laterne Product Council SL en un valencià estàndard rigorós, com s’aprecia en la nomenclatura, per on es canalitzaren fons il·legals d’un munt de 2,50 milions d’euros perquè es dugués per places, avingudes, carreres, carrerons, atzucacs i mitjans de comunicació de tota mena la imatge de la finada exalcaldessa. La mercantil, segons la Guàrdia Civil, va rebre fons del 2004 al 2006 que superaren el milió d’euros, a través de Feria de València, Turismo Valencia Convention Boureau, Centro de Estrategias y Desarrollo, la Fundacion Valencia Calidad i la Fundación para innovación Urbana y la Economia del Conocimiento.

Laterne Produc va rebre, segons l’UCO, així mateix, allò que ja es coneix i que està encausat, 2,6 milions d’euros de concessionàries i contractistes de l’Ajuntament, ara com ara, de Agricultores de la Vega, Secopsa, Pavasal, Lubasa, Rover Alcisa, FCC, Urbana Ducat, PKL Real State, Nou Litoral, Construcciones Lujan, Viviendas Edival, Àgora Patrimonial i Immotec, que van destinar a “pagar de manera efectiva despeses pròpies del partit, enfosquint la seua identitat, a la fi de romandre amagats de qualsevol fiscalitzador”. A pesar de la quantia expressada, al 2008 van restar 350.000 euros de factures pendents de pagament i “Porque no me da la gana” , segons el seu assessor Jesús Gordillo, testimoni de la causa contra el PP, li va entregar 700 bitllets de 500 euros per tal de liquidar-los.

D’altra banda, amb el mateix rere fons, amb el mateix ideòleg, “Por que no me da la gana” Alfonso Grau va utilitzar l’estructura empresarial del seu amic Vicent Saez –on ha figurat com a apoderat de la fundació CEYD, qui va rebre 300,000 euros de l’entramat de Laterne, City Marketing Consell, plegades propietat de Saez, investigades, mitjançant un contracte signat per aquest en nom de Laterne i per Grau en nom de CEYD– per al pagament d’un deute adquirit per la fundació de eleccions municipals del 2007. No sols això sinó que fundacions com CEYD controlades per “Porque no me da la gana” com Turismo Convention Boureau, de la qual era president, va remetre 600.000 euros Laterne, sense que a fins ara no hi haja cap justificació.

La UCO de la Guàrdia Civil revela, per altra banda, que des del despatx d’advocats de José Maria Corbín, cunyat de la finada exalcaldessa finada Rita Barberà, que Déu la tingués al mig de la glòria, van ajudar Grau “Porque a mi no me da la gana” i altres investigats de la rama del cas “Taula” a obtenir fons il·legals per a la caixa B de l’Ajuntament de València. Cal dir que la UCO, a banda de dir que ajudarà en l’aclariment, ha incorporat al sumari del cas “Taula” un informe del cas “Púnica”, trama dirigida com sabem per l’estimat Francisco Granados, que demostra un nexe comú entre aquells i aquests pel qual es finançaven, presumptament, les gavines podrides presumptes de la ciutat de València, irregularment, en l’etapa de l’exalcaldessa finada Rita Barberà Nolla DEP. A l’esmentat informe s’assenyalen tres càrrecs públics de l’època com a nexe comú: el regidor Alberto Mendoza Seguí; l’extinent alcalde i actual diputat a les Corts del País, Miguel Domínguez, i el cap de premsa de la senyora Barberà, Julio Valero Lluesma.

Cal dir que hui, 21 de setembre, el jutge del cas Taula imputa Alfonso Grau “Porque a mi no me da la gana” així com l’exregidor de l’Ajuntament de València Juan Eduardo Santon i els exgerents del PPCV José Moscardó Ubeda i Carmen Navarro per malversació, suborn i delicte electoral de l’any 2007. Prompte, potser, desitgem que els jutgen per les campanyes del 2011 i del 2015. També desitgem, potser, que Rita Barberà DEP romanga al caliu de la Santíssima Trinitat i la “Geperudeta” havent sigut santificada. Amén

Què fan mentre les gavines, al capdavant la política de mètodes i arguments desagradables, Bonig? Tots ho veiem, plens de mediocritat, frustració, enveja i rancúnia, empren mètodes difamatoris, injuriosos i calumniosos, tot plegat, perversos i, per concordança, miserables, per tal de no mirar-se el melic, a vessar de brutícia, titllant el president de la Generalitat, el seu govern i tot aquell que no pense com ells de catalanista, populista, secessionista sustentador i consentidor de polítiques anticonstitucionals, usant la justícia indiscriminadament com a mètode, braç armat, l’inefable César Sánchez “este huevo pide sal”, un “modern neoliberal” amb palès nacionalisme recalcitrant espanyol que fa pintar escales i macetes del poble de Calp amb la bandera “nacional”, encara bo que no pinta l'“aguilucho negre”, manipulant l’opinió pública i entrebancant tot allò subjecte d’entrebancar les accions de govern i, particularment, de la Conselleria d’Educació, que lluita perquè el xiquets siguen plurilingües, doncs el 100% de l’alumnat sap castellà, el 30% sols valencià i el 6% anglès, tot gràcies a la política educativa de les rapinyaires, al llarg dels vint anys consecutius en els quals han governat.

Acabe amb versos de l’Estellés en el més de l’Estellés. De Societats anònimes de llops: “Societats anònimes de corbs corporatius, corporativitzats, xuclant la sang honorable del poble alegrement i sense fer-ne cas, de plors, de precs, d’intimitats inermes, fins a esgotar l’humil pètal darrer!

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next