Alea iacta est
JULI CÈSAR
En acabar el meu segon article sobre el procés d’autodeterminació de Catalunya que, per cert, està acaparant tota la informació dels diferents mitjans de comunicació els darrers dies, vaig apuntar la meua disposició a fer un pronòstic del que passarà després de l’1 d’octubre. Vaig a intentar-ho, malgrat la dificultat que comporta un assumpte que, dia rere dia, va canviant de manera imprevisible.
La darrera notícia ha estat l’ordre de precintar els col·legis electorals, però també que el TSJ de Catalunya ha rellevat la Fiscalia al capdavant de l’operatiu per a impedir la celebració del Referèndum, per no parlar de les lamentables imatges dels acomiadaments dels guàrdies civils per tot arreu de l’Estat amb els càntics de: “A por ellos!”. També hi ha algunes situacions possibles com ara que el President de la Generalitat siga detingut, que s’ocupe el Palau de la Generalitat o alguna barrabassada que, encara que no les descarte, pense que li farien un gran favor a l’opció de l’independentisme, com ho van fer les detencions dels alts càrrecs de les conselleries d’Economia i d’Afers Exteriors, el passat dia 20.
Tot això podria accelerar uns esdeveniments que, a hores d’ara, se m’escapen, però, si tot segueix pel camí “normal”, el Referèndum se celebrarà, encara que no serà el que desitjaven els seus convocants i per això restarà en entredit el resultat. O siga, que no podrà ser declarat decisiu, com voldria el govern català. L’oposició catalana i els partits de l’Estat espanyol diran que la participació no ha estat suficient, que aquesta no pot obligar ningú, o veges tu quines altres excuses…
Ara bé! El que és ben segur és que ja no res serà el mateix a Espanya i que la Constitució de 1978 haurà de ser reformada, sobretot per a permetre que el poble català exerceixi el dret a decidir, que és del que tracta tot aquest mal somni. Caldrà una nova transició i pense que si els polítics ho haguessin esbrinat amb temps no els agafaria ara amb el pas canviat…
Potser, ben aviat es convocaran Eleccions Generals, i també les plebiscitàries a Catalunya. Aleshores, potser ens podrem acomiadar, per sempre més, d’un personatge tan nefast com el Mariano Rajoy al capdavant del govern espanyol. El seu successor, de ben segur que millorarà el nivell actual, siga quin siga el seu color polític.
