Davant la barbàrie de l'estat espanyol

Diga el que diga el govern de Rajoy, el fill del monarca posat pel dictador Franco i la majoria dels media espanyols, des de la manipulació i el pensament únic i uniformitzador, la immensa majoria de catalans no vol pertànyer a un estat espanyol que ens maltracta com si fórem els seus principals enemics; un Estat que no ha sigut mai el nostre ni ho serà perquè sempre, almenys des de fa més de 300 anys, ens ha tractat aplicant la conquesta guerrera, la força bruta i la barbàrie per a mantenir una "unitat" imposada dictatorialment i militarment, per la força; un Estat que ens reprimeix, espolia al màxim i ha intentat assimilar-nos o exterminar-nos del tot com a catalans (valencians o baleàrics).

El diumenge 1 d'octubre, el que era, segons retòrica la oficialista espanyola quan voten "ells", una "festa de la democràcia", les votacions per a expressar allò que han repetit tots els monarques i presidents del govern espanyol, que, en absència de violència, es pot parlar de tot i que el futur dels catalans (valencians i baleàrics) està a les nostres mans. Tanmateix, va esdevenir un drama perquè va aparèixer el rostre de la barbàrie en forma d'ordres judicials antidemocràtiques i molt injustes i un terrorisme d'Estat, que va enviar la policia nacional-espanyola i la Guàrdia Civil perquè actuaren brutalment, la qual cosa va orquestrar un escenari d'autoritarisme, totalitarisme, trencament de la convivència i barbàrie d'Estat per tal de mantenir "l'ordre constitucional", que és un residu franquista amb l'espectre de la monarquia borbònica imposada pel dictador; unes lleis semblants a les de l'època en què es permetia l'esclavatge d'indígenes i negres a les colònies de l'Imperi, no es deixava votar les dones, no es permetia el divorci o la lliure maternitat. Ara es tracta d'un divorci col·lectiu perquè continuar sota la bota de l'estat espanyol esdevé insuportable i inajornable.

Com deia Hannah Arendt, pel que fa als jueus, si ens ataquen com a catalana (valenciana o mallorquina) gent, hem de respondre també com a catalana gent. Al meu parer, després de les escenes de violència policial i militar de l'1 d'octubre a Catalunya (o als Països Catalans des de fa anys i panys), no és possible cap diàleg amb l'estat espanyol, que mostra el rostre de la barbàrie, perquè perquè hi haja diàleg cal dos interlocutors que s'escolten mútuament i que estiguen disposats a percebre l'altre tal com és i en allò que representa i reivindica legítimament i a respondre-li des del respecte i el reconeixement. Hem vist que l'estat espanyol només sap comportar-se de manera vil i criminal, és capaç de colpejar amb garrotades el cap de la gent indefensa (infants i ancians) pel sol fet de voler posar una papereta en una urna per a decidir el nostre futur lliures d'esclavatge i d'opressió.

S'omplin la boca els monarques i el president del govern de Madrid i la majoria dels partits espanyols del "respecte a la llei" i de "l'estat de dret", sobretot aquells estadistes que s'han organitzat com una trama mafiosa criminal i corrupta, entorn a l'IBEX 35 i el camp del Bernabeu, per a delinquir robant a mans plenes, saquejant les arques i les empreses públiques de l'Estat propietat de tots i fent minvar el drets de la classe treballadora des de partits reaccionaris, neofeixistes i podrits fins al capdamunt (PP-Cs-part del PSOE) i que han fet servir el monopoli de la violència i el poder estatal al servei dels seus interessos partidistes, els d'un govern absolutament corrupte i criminal que ha robat tot el que ha pogut amb una "deslleialtat institucional" colossal (com apunta el monarca madrileny-espanyol en un discurs fet pel PP que el deslegitima del tot per a poder continuar essent rei, si més no, als territoris catalans); una deslleialtat i una corrupció on el PP és el campió d'Europa, saquejant la vidriola de les pensions, treballant a favor dels bancs i de les grans empreses multinacionals, recollint signatures per tot Espanya contra Catalunya per retallar encara més un Estatut mutilat, castrat i ben raspallat per senyor Guerra, que s'ha tornat una mena de Goebbels contra la catalana gent en burlar-se de les legítimes aspiracions i reivindicacions catalanes i acusant, des del seu nacional-socialisme reaccionari, de "nazis" les persones favorables al dret a decidir que representen més del vuitanta per cent a Catalunya. Igual fan els corruptes de Gónzalez, Ibarra, Leguina i Bono, tots ells hereus dels ideals del falangisme espanyol i de la sagrada unitat d'Espanya.

Com escriu el catedràtic de dret constitucional de Sevilla Javier Pérez Royo, el trencament del "pacte constitucional" i la major deslleialtat institucional es produeixen a causa de la sentència contra la reforma de l'Estatut de Catalunya d'un tribunal constitucional corrupte, desprestigiat i completament al servei del PP-PSOE, després de ser votada i aprovada per la ciutadania de Catalunya en referèndum.

Després de l'1 d'octubre, no és possible cap diàleg més que la negociació per a fer un divorci entre Catalunya i Espanya amb el menor dany possible per a la població catalana i espanyola. Un estat que actua amb aquesta prepotència, supèrbia, crueltat i odi contra la pacífica ciutadania catalana, vulnerant els drets humans, socials, polítics i civils més elementals, com és la integritat física, no pot ser per més temps el "nostre estat", sinó un estat impropi i alié. L'1 d'octubre, abans i després, s'ha fet evident l'enorme catalanofòbia que hi ha i es conrea en la història i en les estructures profundes i sòlidament instal·lades a l'estat espanyol, que s'ha convertit en un estat maltractador d'ofici, en un proxeneta que amenaça amb matar la seua víctima explotada si pretén alliberar-se'n perquè la considera inferior, humil i de la 'seua' propietat particular. Davant d'aquesta violència d'estat patriarcal, masclista i fastigosa, l'altra part només pot demanar auxili mitjançant una mediació internacional de resolució de conflictes que assegure que l'estat espanyol no tornarà a posar les seues brutes mans tacades de sang contra la ciutadania de Catalunya i es respectarà el dret a separar-se o tornar a constituir-se com a nació-estat, tenir estat propi que ens defense d'un estat espanyol fonamentat en la barbàrie que només pretén aniquilar-nos com a catalana gent, com ha fet al llarg de la seua història i ho continua fent a hores d'ara renovant els seus instints autoritaris, inquisitorials i totalitaris, fonamentats en inquisicions, ortodòxies, expulsions, depuracions, dictadures sanguinolentes i "democràcies" que, en realitat" són antidemocràtiques i vulneradores de drets humans fonamentals.

El "Frente Nacional" espanyol, encapçalat pel monarca madrileny i tots els partits espanyols són responsables del "A por ellos, olé, olé, olé", d'una catalanofòbia malaltissa que han escampat per tot Espanya, especialment a les terres de l'antiga Corona d'Aragó i també a Castella, Extremadura i Andalusia, d'un sentiment d'odi serval contra la catalana gent de manera obsessiva des d'un adoctrinament ple de fanatisme i de sectarisme nacional espanyol de matriu castellana i anticatalana. Després de l'actuació repugnant i violenta de les forces d'ocupació a Catalunya, la premsa espanyola ha girat la fosca realitat com un calcetí i ha tractat de tornar botxins les més de mil víctimes de la brutalitat policial i militar i els botxins han estat declarats "víctimes". Hi ha qui acusa la Generalitat d'haver orquestrat "maquiavèl·licament" una estratègia "diabòlica" i perversa, parant un parany perquè els policies espanyols i la Guàrdia Civil agrediren brutalment i despietadament la pacífica i cívica ciutadania de Catalunya, fins i tot arribaven a dir que el que, en realitat, volia el Govern de la Generalitat de Catalunya és que hi haguera morts... Igual com feien els nazis als anys trenta i quaranta a Alemanya, els jueus eren qui amb la seua "astúcia", "maldat" i "perversitat", provocaven els nacional-socialistes que només els apallissaven, agredien, torturaven, discriminaven i exterminaven per a defensar la "llei nazi" alemanya, que permetia excloure i aniquilar jueus. Si era una llei alemanya, havia de ser justa, sense analitzar més qüestions, com una constitució espanyola que explicita la romanència del franquisme més enllà de la mort del dictador, que imposa autoritàriament el supremacisme espanyol o castellà i la fragmentació i la inferiorització de la ciutadania catalanoparlant dels Països Catalans. Una llei del tot inacceptable que no podem suportar ni un minut més, l'opressió d'un estat espanyol que ens considera els seus principals enemics a batre i fa servir totes les seues armes, legals i il·legals, estratègies de guerra bruta pròpies de l'Estas i tribunals injustíssims al servei del Govern de Rajoy, sense cap separació de poders, que no detecten cap abús davant la brutalitat policial i militar i afirmen que l'extrema violència militar i policial ha sigut "equànime" i "proporcionada".

Les dinàmiques actuals de l'estat espanyol i de la UE, una Europa dels estats que no ens reconeix ni ens deixen expressar-nos en la nostra llengua i cultura catalana als parlaments europeus (com sí que pot Malta), ens obliguen a tenir estat propi en un context de globalització, per poder defensar-nos, reproduir-nos, sobreviure i garantir que no ens tornaran a agredir mai més des de la brutalitat i la barbàrie de l'estat espanyol que tracta d'aniquilar-nos. Cal tenir el nostre propi estat, federal o confederal, d'uns Estats Units dels Països Catalans, per a decidir el nostre futur democràticament si la majoria de la ciutadania catalana, valenciana o baleàrica així ho vol. Per a no ser espoliats, discriminats, maltractats o aniquilats mitjançant fórmules colonialistes i totalitàries basades en el terror. Catalunya i els Països Catalans, en el seu cas, tornaran a ser més rics, lliures, democràtics, republicans i plens sota l'empara dels drets humans i el dret internacional perquè tenim dret a decidir el nostre futur lliurement davant un Imperi que ens tracta amb extrema brutalitat, que no ha consentit que cap de les seues colònies es separara de manera amistosa, sinó mitjançant guerres genocides i d'extermini. Per poder expressar-nos en la nostra llengua a la UE i a la ONU, per decidir sobre la nostra agricultura, indústries, corredor mediterrani, educació, economia i cultura catalana, occitana o castellana sense la intervenció autoritària i despòtica de la metròpoli de Madrid, la ciutadania del País Valencià en la cruïlla ha de decidir què vol ser com a adulta, si continuar ofrenant "noves glòries" a Espanya perquè l'espolien més i l'exterminen o seguir la via d'una República Valenciana confederada amb les Illes Balears i Catalunya per construir un futur millor i més just i democràtic sota l'empara dels drets humans.

L'expresident del Tribunal Constitucional, quan tenia algun prestigi, Rubio Llorente, va dir, fa sis anys, que si persistia en el temps la reivindicació de Catalunya no era possible ignorar-la i calia cercar els mecanismes polítics i jurídics per atendre i canalitzar aquesta demanda democràtica. No és només una qüestió independentista (que també), sinó un afer de mínima democràcia; l'edifici "constitucional" del 1978 s'ha erosionat i reprospectivament és vist a ulls de la majoria de la catalana gent com una estafa, un edifici amb fonaments deteriorats i insostenibles perquè es va construir tractant de ser una presó de les diverses nacions que hi ha a l'estat espanyol, però especialment es va tractar de fragmentar i dividir els Països Catalans perquè no pogueren federar-se o confederar-se, no es va reconèixer el dret a l'autodeterminació perquè volien mantenir l'hegemonia i el supremacisme espanyol de matriu castellà, acumular durant les opressions i dictadures anteriors, amb la fórmula franquista del "pueblo espanyol" que exclou, discrimina, no reconeix i invisibilitza els altres pobles diferents a l'espanyol de matriu castellana.

No podem suportar per més temps unes estructures opressores i una "llei" que ens inferioritza, genera odi, autoodi i exclusió, que fabrica un odi criminal contra la catalana gent fins a l'extrem de posar en risc la nostra integritat, reproducció cultural i nacional i la nostra supervivència. Això no és democràcia ni respecte als nostres drets humans, sinó tirania; ni es tracta de cap "llegenda negra", sinó d'una desgraciada realitat molt densa i fosca que "s'eternitza" en una concepció de l'Espanya eterna, catòlica, apostòlica, violenta, dogmàtica i terrorífica com advertia Machado que ens congelaria el cor.

Tractar de solucionar el conflicte polític que hi ha entre Catalunya i Espanya a colps de mall, robant urnes, fent coces contra la gent indefensa que vol votar, porres trencant els caps, maltractaments, pallisses i menyspreus, el que s'aconsegueix és augmentar l'abisme existent i torna-lo ruptura irreversible. "Seduir" la ciutadania perquè continue a Espanya amb el terror, trencant cranis, és com intentar reparar una TV o un mòbil espatllat a martellades.

Evidentment, hem "d'agrair-los" als "senyors" Rajoy i al monarca al seu servei l'enorme empatia, "finezza" i intel·ligència emocional, jurídica i política de l'estat espanyol –defensors del 18 de juliol, quan s'agermanaren amb els feixistes i nazis contra la II República en una guerra d'extermini i terror– per haver ajudat a fer irreversible la República Catalana. Amb més amenaces i repressions d'un nacionalisme espanyolista franquista aconseguiran que s'accelere més encara la independència i potser causen més danys davant una Unió Europea que massa sovint gira l'esquena i es mereix que fem via per autodeterminar-nos. Ni un minut més podem ni volem suportar un estat tirànic que ha esdevingut un malson que ens ompli de pànic i de terror. Tenir un estat propi catalànic s'ha tornat una necessitat cada vegada major i més urgent per poder defensar els nostres drets bàsics i humans vulnerats per un estat espanyol opressor que tracta d'exterminar-nos com es va veure l'1 d'octubre i com es va tornar de veure a la manifestació de València del 9 d'Octubre passat, on l'espanyolisme té barra lliure i impunitat per agredir i apallissar "catalanistes", amb la complicitat de la policia i de l'estat espanyol. Amb un estat així, que no ens defensa ni protegeix, ni ens respecta ni reconeix la nostra diversitat valenciana, balear o catalana, que ens espolia i maltracta sistemàticament i estructuralment, qui hi vol pertànyer?

Als darrers dies, després de l'1 d'octubre, hi ha un rebrot del nacionalisme espanyolista a València i a la resta d'estat, tret de Catalunya, un nacionalisme espanyolista que no se n'ha anat mai després de 40 anys de franquisme i d'una "democràcia" que reprodueix alguns dels principis fonamentals del "Movimiento", com la indissoluble unitat d'Espanya. Aquest espanyolisme brutal s'expressa amb la posada de banderes als balcons, delectant-se amb la violència contra Catalunya i els "catalans", i amb l'intent de rebentar la manifestació d'esquerres del 9 d'Octubre. Les agressions violentes que es van patir a Catalunya l'1 d'octubre són les mateixes agressions que es van sofrir al País Valencià durant la "transició" del 1975-79, des d'un anticatalanisme rabiós que va aconseguir mitjançant la violència feixista desfer l'incipient valencianisme polític, allò va servir de laboratori per a vèncer el valencianisme polític o catalanisme al País Valencià.

Si Catalunya no aconseguira independitzar-se, a la ciutadania catalana li esperaria una derrota humiliant i exterminista a l'estil del que va fer l'estat espanyol franquista l'any 1939. De fet, el portaveu del PP amenaçava el president Puigdemont d'aplicar-li les mateixes mesures que li van aplicar els feixistes i nazis l'any 1940 al president Lluís Companys, és a dir, detenir-lo, torturar-lo i afusellar-lo, perquè són els mateixos. Al cap i a la fi, els dirigents actuals de l'estat espanyol són hereus d'aquesta ideologia franquista disfressats de "liberals". Els qui trauen les banderes als balcons potser estan d'acord amb la consigna del "A por ellos, olé, olé, olé" i de la "barbàrie" per aniquilar els altres. El problema és que els altres, en aquest cas, som nosaltres, els valencians, baleàrics o catalans, en la part que ens pertoca. "Ells" l'únic que pretenen és una rendició total i incondicional per dominar Catalunya com han hegemonitzat València amb agressions feixistes des d'aquella "transició" que se'ns revela una estafa, com es poden veure cada 9 d'Octubre en la processó "cívica" i en els intents de rebentar la llibertat d'expressió i el dret de manifestació del valencianisme d'esquerres i de l'esquerra independentista del País Valencià, amb la complicitat del delegat del Govern de Madrid a València i la passivitat de la policia nacional espanyola. No entenen una altra política que l'extermini de la diferència, de l'aniquilament dels altres des del supremacisme espanyol de sempre. Davant d'un estat que ens espolia, tracta de censurar-nos com a catalanoparlants, tanca les TV en valencià-català i ens produeix pànic i terror, cal construir estructures d'estat pròpies per defensar-nos dels nostres brutals enemics. Afortunadament, per molt que reprimeixen no podran aturar el fort moviment independentista, arrelat a la societat civil i cultural, a Catalunya, perquè darrere hi ha la voluntat hegemònica de tenir un estat propi. Se li ha perdut la por a un estat terrorífic que al llarg de la història ha causat molt de sofriment per a mantenir la dominació espanyola.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.

Publicitat
Publicitat