Fa poquets dies, la Generalitat Valenciana feia pública una nota de premsa per a anunciar les suposades bondats de l’enèsima reforma del reglament de bous al carrer del País Valencià, que hauria d’estar en vigor el proper 1 de gener. Malgrat el titular, que només pretenia cridar l’atenció sobre el “benestar animal”, al text ens parlen sobretot dels veterinaris que s’encarregarien de “garantir les millors condicions de seguretat” i d’eixe suposat benestar per a l’animal.
El millor que ens han d’oferir és el desembarcament de la persona veterinària com a figura administrativa que, segons la nota de premsa, “elabora la documentació necessària”. Altre tècnic per a signar paperots, com els que revisaren la seguretat de les barreres per on s’han escapat bous, han posat en perill persones que no participaven en els linxaments i han generat grans despeses en dispositius de captura i matança dels animals. Altre per a mantindre les aparences i que haurà de dotar-se de repetitius arguments eximents, especialment per a quan es grave un animal amb la banya penjant, sagnant per la boca, amb la pota trencada o agonitzant només eixir dels calaixos.
A una xerrada taurina feta a Pedreguer relacionada amb la seua consulta de gener sobre el bou embolat i encaixonat, ja tinguérem un anunci d’aquest “avanç”. Per una banda, el veterinari Julio Sedeño cantava les bondats de la persona veterinària que supervisa i prestigia els linxaments, “com passa a la lídia”. També ens digué que hem de tindre clar que el bou és el que és, que qualsevol preocupació per eixe “benestar” que ens anuncien s’ha de moure endins dels estrets marges que genera el seu ús com a instrument de la “festa”.
En paraules del senyor Sedeño, aquest és el benestar que cap en el nou reglament: “Parlem d’animals de producció que, clar que sí, tenen el seu estrès, perquè estan sotmesos a eixa producció. La vaca lletera té l’estrès d’haver de donar 30 litres per vaca i dia. Si no, no és rendible i, desgràciadament, en animals de renda parlem de costos i producció. Per a l’engreix, hem de tindre determinats quilos a determinada edat de sacrifici. Tot això, per suposat, tenint cura de l’animal i respectant totes les legislacions de benestar animal”.
Si, “com passa a la lídia”, el veterinari garanteix el benestar d’animals salvatgement torturats i matats, als linxaments al carrer ho faran amb bous tancats, per exemple, a corrals com els que tallaren durant setmanes el pas cap a l’estació de Peris Aragó a Alboraia. Com es pot veure a les fotos, eren minúsculs forns de xapa metàl·lica, perfectes per a matar animals, com ara la víctima recent d’Almassora, el cadàver de la qual s’ha estat podrint en unes dependències municipals tot vulnerant normes sanitàries vigents, malgrat els paperots que segur que s’han signat i que, suposadament, són la garantia perquè això no passe.
A Pedreguer també teníem la versió del món taurí, que acceptarà resignadament aquest nou nas per a clavar-se als seus assumptes i a qui, a més, li hauran de pagar. Ho faran per a mantindre el suport que, segons Julio Franch de l’Associació de Defensa de les Tradicions de Bous al Carrer de la Comunitat Valenciana, els garantia el govern autonòmic a través de la Direcció General (actual Agència Valenciana de Seguretat i Resposta a les Emergències) i de Presidència.
La prova d’aquest suport s’ha vist al cas dels correbous d’embolats, una forma de linxament especialment cruel i clarament fora del reglament vigent de bous al carrer que, malgrat això, ha comptat amb el suport incondicional del senyor José Maria Ángel, director general de l’esmentada Agència Valenciana de Seguretat i Resposta a les Emergències. A principis de setembre, s’apressà a anunciar la seua inclusió dins d’aquest nou reglament, mentre Borriana els suspenia en considerar que no estaven autoritzats pels ambigus documents de Conselleria i Vila-real es refermava en la seua realització.
No sabem quines aparences de benestar animal establiran amb aquesta legalització o si es mantindran les que el reglament recull pels bous embolats individualment i que resten reduïdes al ridícul amb els que s’embolen en grup. Si es regulen unes formes i mesures pels ferros d’embolar que, suposadament, garantirien que els animals no es puguen cremar, aquestes perden tota validesa amb dos o més animals embolats i cremant-se els uns al costat dels altres.
Altra qüestió preocupant que anuncia la nota de premsa és la regulació de “festejos amb jònecs” en recintes taurins que ni tan sols poden tindre la consideració de places portàtils (o el que és el mateix, al mig de qualsevol poble i per qualsevol carrer tallat amb tanques fixades amb cordes i cadenes). Ens parlen d’espectacles i “classes pràctiques d’escoles taurines”, que ja estan regulades pel reglament taurí estatal. Parlem d’obrir una via per a eludir aquest reglament i els seus requeriments? Parlem d’horribles becerrades com les que es feien a Algemesí fins al 2014, allà on es vulguen fer?
I també ens ha de preocupar la paradoxa de la declaració favorable, de la que no parlen. Al reglament del 2015, aprovat in extremis pel PP, deixaren clar que els ajuntaments podien ser valents i acabar amb els bous al carrer, fent imprescindible la seua declaració favorable perque foren autoritzats. Somniaven de tirar-se a sobre dels governs del canvi que foren valents, instrumentalitzant els taurins amb el seu cinisme característic, o de deixar-los en evidència.
Amb aquest magistral caixa o faixa han aconseguit el “no sóc Quixot per a enfrontar-me amb aquests molins”, explicitat per l’alcalde de Puçol i posat en pràctica per la majoria. La declaració favorable, que explicita una via per a l’abolició en mans dels ajuntaments del canvi, és una pedra a la sabata dels que volen viure de les paraules que no obliguen a res. Serà un fet enormement paradoxal que el món progre derogue d’amagat aquesta via oberta pel PP.
El procés de reforma reglamentària acontentarà l’única veu que ha estat escoltada, una Comissió de Festejos Taurins Tradicionals formada només pels interessats en els linxaments. Aquesta és la màxima expressió de la paradoxa valenciana, amb partits que es declaren la millor alternativa per a avançar en la defensa dels animals, amb persones candidates que acaronen gossets i gatets en períodes electorals i preelectorals (com el que vivim ara) i amb governs de coalició que segueixen i milloren la línia del PP a l’hora de blindar els espectacles de maltractament animals i els negocis que s’aprofiten d’ells.
