És en el que han volgut convertir alguns –massa– la Constitució de 1978. Vegeu sinó l’aferrissada defensa que han estat fent alguns –massa– de la seua intocabilitat (!), tot i l’evidència de les contradiccions escandaloses –i masclistes– que hi conté. O no heu llegit que, tot i proclamar l’article 14, tots els espanyols són iguals i que no hi caben discriminacions per raons de naixement, raça, sexe…? Es priva les filles del rei de poder ser reines i de succeir-lo? Encara hi roman, doncs, com una antigalla històrica, la periclitada llei sàlica dels borbons, que a tot Europa es troba foragitada, mentre que ací ningú ha mogut un dit per superar aquella “constitucional” injustícia. Quan sí que s’han posat d’acord, a tota pressa i amb nocturnitat i traïdoria, ha estat a l’hora de recollir a la Constitució la limitació del “sostre” de l’endeutament de la despesa pública a favor dels ciutadans, només perquè al capital no li interessa, demostrant –una vegada més– que els polítics –alguns almenys– han esdevingut uns titelles dels mercats.
En què quedem? És o no és modificable la tal Carta Magna? I si ho és, per què no s’ha abordat, des de fa temps, un encaix de les nacionalitats històriques –com ara Catalunya– en Espanya? Tot el que està passant és responsabilitat, doncs, dels polítics que ho han boicotejat. De ningú més.
