A Espanya, clar, que és on cal aclarir la situació, tumultuària –“sediciosa”?– i confusionària –“constitucionalista”?– dels partits tardofranquistes i dels que els fan costat, pretesament d’esquerres algun d’ells. No a Catalunya, on la maldestra actuació del govern de Rajoy ha disparat l’independentisme entre la pacífica ciutadania fins a cotes insospitades abans i, per tant, el nou Parlament encara seria més majoritàriament procliu a la independència.
Fins i tot es podria aprofitar –la convocatòria d’eleccions generals– per preguntar als espanyols –no havíem quedat que en ells resideix la “soberania nacional”?– si volen Catalunya dins d’Espanya o no. “Soberania” que ens ha escamotejat Rajoy –potser tem una resposta raonable i democràtica dels ciutadans– i que ha “encomanat” al Tribunal Constitucional, amb els nefastos resultats que estem patint –a Catalunya, i tant o més, a Espanya–.
Així que ja està tardant, don Mariano, a convocar eleccions generals… a Espanya, clar.
