El morrió

2 novembre 2017 01:00h

El 21 de desembre les forces sobiranistes i republicanes han d’anar plegades.

Ha estat un gest d’Europa que es facen tan prompte, que s’evite l’ajornament que una posició dura del 155 preveia. De fet, ha estat una imposició d’Europa a l’executiu espanyol. També serà un efecte de les negociacions que el president de Catalunya no ingresse a presó, ni els altres membres del Govern. Seran citats i inculpats, però no ingressaran. Els presos polítics, al més aviat possible, eixiran també al carrer. L’extrema dreta a Europa té acotats els espais on moure’s. Els gestos també. A Espanya no. Per això Europa imposa a l’executiu del PP i, per extensió, a la marca blanca d’aquest, Ciudadanos, uns límits en l’expressió de l’extrema dreta que contenen. Una cosa és que al Senat es puguen esbandir com uns abrandats partidaris de les formes més dures envers la DUI i una altra que l’executiu les puga posar en marxa, atesos els límits decidits des d’Europa. Ara mateix, qui condueix el procés d’encaix de Catalunya i Espanya és Europa.

Els partits espanyols de Catalunya el 21 de desembre no superaran la xifra del 30% de representació. I aniran junts a les urnes. Els ho imposaran Rajoy i Rivera, segur. El PSC passarà a millor vida. La part espanyola de la marca no l’ha deixat jugar a la banda del terreny de joc on li era encara possible sobreviure, si no per raó de territorialitat, sí per raó de forma d’estat. Alguns votants socialistes de Catalunya haurien pogut optar per la República.

Pel que fa a la resta, un 70% del vot, aproximadament 115 diputats, pel cap baix, s’han d’aplegar sota l’epígraf Assemblea Sobiranista, que inclou el fet de voler decidir. Voler decidir què es vol ser, si independent o no, si república o no, si més solidari, més just, més inclusiu, més democràcia, més llibertat. Aquí poden coincidir, i ho han de fer, més enllà de pràctiques solitàries que ja s’han desautoritzat prèviament.

Els gestos comanden. Queda un mes per ocupar posicions. Dues setmanes més de campanya. Malgrat que Espanya venga necessàriament aquestes eleccions com a autonòmiques, són constituents. Europa ho ha imposat. Els ciutadans de Catalunya decidiran el seu futur (Rajoy, dixit, 27.10.2017, a les 20.00 h). Dins o fora. República o no. I no seran el dia de la marmota (Iceta, dixit, 28.10.2017, a les 0.17 h). Seran el dia que Europa ha acceptat com el de la prova de foc per constatar que la DUI (15.27 h del dia 27 d’octubre de 2017) segueix o no el seu camí. A Europa volen certeses. Saben que els tangibles i els intangibles a Catalunya ara van plegats. Necessiten confirmar-ho, el dia 21 de desembre. Mentrestant, no permetran que la fera feixista tinga cap satisfacció. Aquí no. El morrió els l’han fermat curt. En aquest Estat no hi ha hagut una vertadera transició cap a la democràcia i no se la poden jugar.

Per primera vegada hi haurà unes eleccions sobre la forma de l’Estat.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next