No era prou amb la fulminant destitució, des de les instàncies de l’Estat –de dret?–, dels legítims representants de la ciutadania escollits democràticament a Catalunya?
No era prou amb la seua detenció, ordenada per l’aparell judicial –independent, of course, de l’executiu–?
No era prou amb el “paseillo” previ per a exhibir-los davant de grups de curiosos cridaners, insultadors i molt constitucionalistes ells –banderes incloses–?
No era prou de sotmetre’ls a un judici sumaríssim –si més no per l’escassa durada de poques hores–, amb la redacció d’una sentència que estava “cantada”?
No era prou d’amenaçar-los amb penes de presó si no pagaven les corresponents fiances?
No. Calia humiliar-los, fent-los “jurar” la constitució espanyola, en una redacció que ara “declara” –o alguns ho interpreten?–delinqüents els qui no l’acaten i, demà, si se la “revisa”, pot no fer-ho. Aleshores se’ls rehabilitarà?
Calia generar, en els familiars dels detinguts, un sofriment tan injust? I, en milions de ciutadans de Catalunya –no només independentistes, sinó simples demòcrates i persones de bé– una tal frustració i indignació, que no desapareixerà tan fàcil i ens afectarà a tots i greument i, si no, al temps?
Calia afegir més llenya al foc?
Calia?
