Viure amb malalties

29 novembre 2017 01:00h

Tots els indicadors apunten que s'ha produït un canvi demogràfic important a les nostres societats, de manera que augmenta el nombre de persones majors i disminueix el de persones joves. Tanmateix, com que la vida s'allarga, algunes veus autoritzades apunten com la cura va estar un dels problemes col·lectius més importants a tindre en compte. Les qüestions, doncs, que tenen a veure amb la salut, relacionades amb la prolongació de la vellesa, estan damunt la taula. En directa relació amb el que acabe d'assenyalar, la investigadora Maria Blasco, nascuda a Elx, directora a hores d'ara del Centre Investigador d'Oncologia de tot l'Estat, a la revista Mètode de la Universitat de València, venia a insistir com encara que vivim ara molt més de temps, quasi el doble que a començament del segle passat, no hem estat capaços de fer més lent el procés d'envelliment, de forma que “vivim més, però amb malalties".

La investigació que Blasco fa en relació amb el càncer és peça clau i també ho hauria de ser la consciència del ciutadans. Per això, l'esmentada investigadora planteja que no estem avançant com caldria cap uns hàbits de vida més saludables. Llavors, l'educació hauria de tindre present la necessitat de la prevenció des de l'escola, assenyalant que "no ens vegem en la situació que tinguem coses que ens fan estar joves i sans i, al mateix temps, estiguem destrossant el nostre organisme amb hàbits de vida nefastos. Podem guanyar molts anys de vida simplement seguint hàbits de vida saludables”.

Aquest plantejament, el preventiu, xoca, òbviament, amb els interessos dels mercats, de les multinacionals de l'alimentació i dels laboratoris farmacèutics, que són més bé una producció industrial, o siga un negoci. Com observem, tenim un combat pendent a la matèria.

Si observem, però, quins són els temes, els assumptes que ocupen els titulats dels mitjans de comunicació o les declaracions dels dirigents polítics o els programes electorals, entre altres coses, conclourem com el tema de la salut, del futur i del present queden en un espai subaltern, com quelcom de poca rellevància pública. La salut es limita, més aviat es suscita, en relació a l'atenció sanitària, ambulatoris, hospitals... Seguim aleshores pensant més en la reparació farmacèutica de les malalties, de les receptes purament a curt termini.

És cert, també, que hi ha més sensibilitat en relació al medi ambient, ja que aquest afecta directament la vida saludable. Al nostre país la presència del canvi, resultat del Pacte del Botànic, a molts ajuntaments i a la Generalitat s'està concretant en una política mediambiental més encertada. Així i tot, podem preguntar-nos: No seria més encertada una política més clara i intensa en relació amb els problemes i propostes que ens suggereix la nostra investigadora Maria Blasco? Ho deixe en aquest punt, els ciutadans hem d'anar assumint els reptes dels canvis.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next