Llegir: consumir

“Escriure bé costa. Per escriure bé entenc dir amb la màxima simplicitat les coses essencials.” Mercé Rodoreda comprimeix en estes paraules l'essència de la literatura, de la mateixa manera que Botero pintà la seua Mujer leyendo sense complexos, amb naturalitat. La simplicitat és una eina memorable per als qui escriuen. La senzillesa en condicions òptimes és riquesa. Perquè tota obra distingida té una base simple. Perquè després ja s'encarrega la trama de tornar-la embolicada. Perquè: 'introducció, nuc i desenllaç' és el 'subjecte, verb i predicat' d’una novel·la, el seu esquelet.

Si més no, una estructura simple és imprescindible per a un desenvolupament eficaç, segur. “Un príncep es torna boig a causa del sentiment de responsabilitat per venjar la mort de son pare” serien els óssos de la transcendental Hamlet. Per això, la simplicitat sempre estarà a la literatura per a les coses essencials, tal com deia Rodoreda. L'inconvenient hi arriba quan la senzillesa impregna l'obra sencera i es torna vulgar, o dit en altre terme: cultura de masses.

La dona de malucs grans i rostre alegre de Botero llig nua en la natura. Sembla feliç, i també sembla plena. I s'entrega així a la lectura, sense roba, sense amagar res, transparent, tal com és ella. Perquè el món que es crea és seu, íntim, i tant li fa el que pensen a l'exterior, enllà de les pàgines. Em pregunte quin llibre està devorant. Si una obra escrita amb l'únic objectiu de guanyar beneficis econòmics pot ocasionar-li una sensació així, tan pura. Potser, sí. Perquè, tal vegada, no coneix una altra cosa. I ha crescut en un context en què, com la resta de la turba, li té fòbia als clàssics i, per això, es limita a comprar lectures que li recomanen els grans influencers a les xarxes. A través de les seues tristes fotografies plenes de llibres en funció decorativa. I si el quadre té aquesta visió? I nosaltres volem creure que li encisa Flaubert, i ens entestem que encara hi ha a qui li emociona Víctor Hugo i a qui Poe i el seu corb “al fil d’una lúgubre nit” li fan tremolar. De segur que sí, però estan en perill d'extinció.

El capitalisme mana. S'apodera de tot. I el consumisme ha convertit la lectura en un acte competitiu. “Has llegit este llibre? Jo també, però no em recorde què contava...” perquè l'he llegit pel simple fet de llegir un, i després en llegiré un altre i altre... i podré dir a tothom que he llegit molts llibres i podré tornar a la llibreria i comprar-me'n un de nou. Perquè, possiblement, la Mujer leyendo de Botero no està llegint, simplement té gola... per consumir.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.

Publicitat
Publicitat