Arguments contra el Decret del Plurilingüisme se’n poden esgrimir de manera molt lícita, malgrat que no els compartisc de cap de les maneres. Però mentre el joc siga net i coherent, mostraré els meus respectes a tot adversari. El problema rau en el fet que abans que nasca la criatureta aquesta ja és anunciada com a l’arribada de l’Apocalipsi. I en aquest ambiciós projecte educatiu molts membres de l’oposició l’albiraven com un blanc idoni per llançar un arsenal de diatribes amb ànim de somoure l’alarmisme entre la societat valenciana. Quin regal caigut del cel! Si esfilagarsen la polèmica fins a les properes eleccions, serà el trampolí que els propulsen cap a la majoria absoluta. Batalla de València 2.0.
En aquesta socorreguda esperança de la qual ja volien extraure el manà miraculós, molts han quedat vertaderament despagats quan el senyor Marzà presentà un Decret molt més tou del que ansiejaven (molt allunyat del delerat model d’immersió lingüística i d’eradicar l’exempció a les comarques oficialment castellanoparlants). Almenys no prou revolucionari com per declarar oficialment l’Apocalipsi i s’han hagut de conformar amb anunciar l’arribada venidora de l’Anticrist. Tot i que aquest Decret ha resultat tan descafeïnat, persisteix una insistència malaltissa per lligar l’increment de les hores de valencià (amb la paraula “imposició”) amb la deriva cap a un independentisme anàleg al català. La desesperació és molt roïna i, a falta de sòlid argumentari amb què fer oposició, cal traure-li prou punta al llapis fins que puga punxar. Fins i tot establint recargolats raonaments.
Però és que resulta que aquest ha esdevingut un joc en què tot és vàlid, fins i tot el recurs a l’al·legat etnicista. El mateix que ha sembrat la llavor de les pàgines més negres de la història de la humanitat. I prova d’això són les paraules emeses l’estiu passat per certa diputada a les Corts quan s’adreçava a una altra recriminant-li haver nascut a Conca:
Le puedo garantizar que nadie de Compromís, ni nadie de Podemos ni muchísimo menos alguien de Cuenca, va a ser quien me imponga a mí y me diga en qué lengua tengo que hablar.
Encara que ja han transcorregut alguns mesos, encara ressonen als meus timpans. A banda que no sé en quin apartat del Decret es parla d’obligar ningú a parlar res, no entenc amb quin dret tracta de deslegitimar l’opinió d’una diputada a les Corts per tindre un origen forà. A què ho podem atribuir? Desesperació que condueix a l’atac primitiu o desconnexió amb la realitat social i històrica valenciana?
Des de temps immemorials, molts han sigut els pobles que han habitat el nostre territori, i de molts altres han vingut a superposar-s’hi posteriorment. I així fins a confegir-ne la fesomia actual. Sense retrotraure’s massa en el temps, tots som testimonis del doll d’immigrants que des de fa dècades han regat les nostres terres dotant-la de sàvia fresca i regeneradora. No podem menystindre l’aportació que han fet quasi sempre cimentada a base de suors. Tots ells són valencians amb majúscules. Al seu torn, molts valencians actuals són la progènie d’aquesta estirp que aterrà ací amb l’esperança d’un futur millor.
Un discurs tan excloent no significa més que un insult humiliant a centenars de milers d’habitants del País Valencià que comptem amb un origen foraster. A veure si encara haurem de verificar la possessió de huit cognoms valencians per poder opinar res o justificar el nostre arbre genealògic per anar a votar. No senyora. En aquest joc s’ha de jugar net i amb un tarannà impecablement democràtic sense gestos segregacionistes, que l’únic que fan és desencadenar fòbies socials. O és que també vosté ha oblidat tots els anys que governà al País Valencià un president oriünd de Cartagena, precisament de la seua filiació política?
