Ja ha passat el dia. La manifestació del dia 7 de desembre a Brussel·les ha estat un èxit rotund. Segons les últimes informacions de la televisió belga, al voltant de 90.000 persones varen participar en la més gran manifestació que s’ha fet mai a la ciutat. El dia d’abans, la policia advertia que s’esperaven unes 20.000 persones i que evitaren determinades zones per les possibles dificultats de trànsit. Un dia després, Brussel·les publicava que els deu camions de neteja prevists per netejar havien mostrat la seua sorpresa pel fet que no hi havia papers a terra. Una mostra més del civisme amb què va transcórrer la reivindicació catalana que portava per lema Europe, wake up (‘Europa, desperta!’).
Un clam des del cor administratiu i polític d’Europa per cridar l’atenció sobre les reivindicacions catalanes i sobre les reaccions antidemocràtiques i coercitives de l’estat espanyol davant de les actuacions catalanes per complir amb la demanda política i social sorgida del referèndum de l’1 d’octubre declarat il·legal per l’estat espanyol i que va tindre com a conseqüència directa l’aplicació de l’article 155 de la Constitució espanyola i el seu desenvolupament aleatori i legalment qüestionable, fet conforme amb els interessos polítics del PP, PSOE i C’s. Davant dels empresonaments, les amenaces a docents, a organitzacions de tot tipus i als mitjans de comunicació… Més encara, davant les prohibicions ridícules de cara a les eleccions del 21D (en què Espanya vol que guanyen els antiindependentistes i que convoca sota l’amenaça de mantindre el 155 si no hi guanyen) davant de tot açò, no hi ha hagut cap reconeixement oficial d’Europa de la legitimitat de l’aspiració catalana d’autogovern ni cap crítica oficial a la repressió i les agressions estatals, tan físiques com no.
Per això, els catalans han volgut anar a parlar directament al centre neuràlgic d’Europa. Sense intermediaris d’un estat que no senten com a seu ni actua com a tal, sense els polítics imposats des de Madrid en aplicació del 155. Ha estat una iniciativa sorgida del poble i assumida per les dues organitzacions cíviques més destacades: Òmnium Cultural i l’Assemblea Nacional Catalana. Ha estat una manifestació massiva, cívica, alegre, resilient… I han participat dones i hòmens, persones jóvens i persones molt majors, amb crosses, amb cadires de rodes, persones blanques i negres i d’altres amb aspecte oriental, famílies completes i colles d’amigues i amics, fins i tot d’altres espècies. Una manifestació integradora i amb un clar component polític. Un mar de color groc que ha omplit la ciutat, contactant amb la gent, menjant als restaurants, comprant a mercats i botigues, visitant monuments, inundant places, carrers i metro i cridant per la llibertat de presos polítics, per la República Catalana, per la independència i també cantant… Cantant Els segadors de forma espontània a iniciativa de qualsevol persona anònima.
Una jornada que Brussel·les, i Catalunya, difícilment oblidaran i que ha servit per a reafirmar-se en la seua capacitat de fer el que es proposen, de sentir-se units com a poble, per donar-se a conéixer directament a Europa, i per transmetre la força de la seua determinació i la injustícia del que està fent l’estat espanyol amb el poble i amb els seus dirigents polítics i socials.
Nosaltres, com a gent valenciana i sobretot com a persones demòcrates, hem tingut l’honor de participar en el doble sentit de la solidaritat i de l’aprenentatge. I us podem dir que hem sentit orgull d’haver-ho fet, d’haver participat d’una jornada que ben segur passarà a la història.
Consol Barberà
Membre del secretariat de Decidim @DaDPV
