El Pacte Valencià contra la Violència de Gènere i Masclista es compromet a caminar cap a una “societat basada en la cultura de la no-violència, la igualtat d’oportunitats entre dones i homes i que respecte la diversitat i els drets humans”. Vol “teixir sinergies amb la pèrdua de privilegis dels homes i l’alliberament d’opressions de les dones per a garantir una societat més lliure, segura i inclusiva”.
Per a assolir aquest camí, es compromet a desenvolupar, durant els propers 5 anys, fins a 293 mesures i accions, estructurades en 5 eixos i 21 objectius. El pacte és un punt de partida on totes aquestes mesures apareixen enunciades, amb les institucions, entitats i agents que han de coordinar-ne i intervindre en el seu desenvolupament.
M’han cridat molt l’atenció totes aquelles que es refereixen a les festes populars, que s’hauran de convertir en espais per a la igualtat, contraris a les violències masclistes. Es treballarà per una cultura de l’oci igualitària i inclusiva, amb espais per al seu foment, i es prestarà una atenció especial a l’oci nocturn i allò que fan els homes, que disposaran de materials didàctics sobre les noves masculinitats i la cultura de la no-violència o de l’apropiació patriarcal del temps i de l’espai públic. La gent jove també serà un objectiu prioritari i, en aquest cas, disposaran d’aplicacions al mòbil per a identificar tot allò que siga violent i no igualitari o saludable.
Un dia d’aquests, la Generalitat vetllarà perquè les festes populars siguen espais lliures de violència i d’assetjaments sexual o per raó de sexe. Tota programació cultural tindrà perspectiva de gènere, i es lluitarà contra la discriminació patriarcal a les arts i la cultura. Les festes es regiran per un decàleg de bones pràctiques amb perspectiva de gènere i contra les violències masclistes, i fins i tot hi haurà un premi autonòmic en reconeixement a les que promoguen la igualtat i la lluita contra les violències masclistes.
Em pregunte com pretenen feminitzar el linxament de bous al carrer, que ens diuen a dreta i esquerra que és una festa popular molt i molt valenciana que s’ha de valorar, protegir i fomentar. Ja m’ha vingut al cap la foto de l’alcalde de Vila-real al costat del cartell d’un concurs de colles de dones emboladores. Seriosament, no sé com reajustaran el discurs de la catarsi testosterònica i com ho explicaran als implicats. Què faran, una quota mínima de retallades fetes per dones? Un percentatge mínim de dones a les penyes?
I què faran amb el tir i arrossegament? Si promouen un reglament que prohibisca els insults masclistes i LGTBfòbics als cavalls, tots els carreters quedaran desqualificats abans de començar a competir. Si, són eixos insults proferits sempre en femení a cavalls mascles que tenen la por clavada als ossos, eixa lletania que forada les oïdes de les xiquetes i xiquets presents, afortunadament poques. I tindran faena per trobar una dona carretera amb què es puga fer una foto l’alcalde de Vila-real.
De la colombicultura, no cal ni parlar. Com sempre, hauran de mirar cap a altra banda perquè la gent no sàpiga massa d’eixa pràctica que és cultura de la violació pura i dura, on solten una femella que ha de fugir espantada de desenes de mascles programats per a empaitar-la sense descans; una gent que els qualifica de mestres de la galanteria i reis de la masculinitat.
Eixa aberració que és la batalla de rates del Puig és també una mostra de les festes populars d’arrel local que hauran de feminitzar. Allà és on sentí la frase que obre aquest article de la boca d’un geni que tenia al meu darrere. Encara hui la fan, i la forma que han trobat per a maquillar-la és que les rates ja estan mortes quan les gasten o que les llancen furtivament des del públic, en lloc de caure de dins de les cucanyes. És una festa protagonitzada pels joves gallets que abans entraven en la lleva, i allò que troben més divertit és llançar els cadàvers de les rates contra les xiques que fugen espantades i cridant, com si tot plegat fóra un joc…
Per regla general, allà on tenim animals explotats, maltractats, linxats o matats, també tenim mascles humans gallejant. Els animals són eines de representació del patriarcat, del poder perquè sí sobre els més febles, de l’abús de qui està per damunt sobre qui ha de restar sempre sotmés. Per això, l’únic encaix que històricament han tingut les dones en aquestes festes és subordinat, relegades a assistir els homes com a organitzadores, encarregades de vendre la loteria, netejadores o cuineres o com a públic de la festa.
No m’imagine com es poden feminitzar aquestes “festes”. No m’imagine com es pot feminitzar la celebració de Sant Pere Nolasc al Puig i la seua batalla de rates, ni res de tot això.
Espere que la cosa no acabe com a Algemesí, amb els cadàvers dels bous torturats i matats a la plaça de tortures sent arrossegats pel carrer de la Muntanya quasi fins a l’estand de la campanya No és No, en funcionament gràcies al voluntariat d’una organització feminista local, i amb la publicitat d’aquesta campanya utilitzada per a finançar un pamflet taurí farcit de bilis reaccionària, quan no directament feixista. Espere que no es tire del pitjor purplewhasing i, a més, pensat per homes o per a acontentar homes.
L’única alternativa que se m’acut és la de contraprogamar una alternativa lúdica i festiva igualitària, inclusiva i incompatible amb la violència masclista mentre es fan totes aquestes coses. El moviment animalista, impulsat per un 70 o un 80% de dones, fa molt que demana aquestes alternatives. Li diem festes sense sang, sense tortura ni patiment.
