Des de Decidim donem suport a la iniciativa pel retorn del patrimoni valencià.
Des de Decidim considerem que la “doble vara de mesurar les coses que té el PP” només es podria aplicar a les justificacions de la seua delegació valenciana pel que fa al criteri únic de sempre: centralitzador, extractiu, espoliador.
Recentment, s’ha consumat l’espoli del patrimoni cultural català de les conegudes obres de Sixena. L’extracció d’aquest patrimoni públic, per a ser entregat, a més, a una entitat catòlica privada, ha estat el fruit de sentències judicials dictades des d’Aragó que han passat per sobre de les competències i del mateix autogovern de Catalunya, amb la connivència de l’estat espanyol. Finalment, el Gobierno de España s’ha aprofitat de la suspensió de l’autonomia i la vigència de l’article 155 de la Constitució per a facilitar l’eixida de les obres cap a Aragó.
Per la seua banda, el senador per Compromís, Carles Mulet, ha registrat una bateria de preguntes al govern espanyol sobre aquest procés, per a establir paral·lelismes amb el patrimoni històric i artístic valencià que ha estat saquejat del país. Destaquen els casos de la Dama d’Elx o del conjunt artístic, tret del convent de les Caputxines de Castelló, amb moltes obres catalogades com a BIC, que foren traslladades al convent de l’ordre a Barbastre, justament al mateix bisbat de nova planta que ha reclamat les obres de Sixena. No s’ha d’oblidar que el conjunt de les obres provenen de les donacions de la gent de Castelló.
I encara més tenebrós és l’espoli de milers de documents públics i privats perpetrat pel règim franquista després de la Guerra Civil i que foren utilitzats per la Causa General que serví per a represaliar, empresonar i executar milers de persones al País Valencià. Tots aquests documents estan dipositats a l’Arxiu General de la Guerra Civil Espanyola a Salamanca, traslladats des de l’Arxiu Històric Nacional de Madrid amb Aznar com a president del govern. Després que la Generalitat de Catalunya afrontà una llarga batalla política i legal per a recuperar els seus documents, els espoliats a les institucions i persones particulars valencianes continuen allà.
Des del suport a la iniciativa pel retorn del patrimoni valencià, a Decidim considerem que la “doble vara de mesurar les coses que té el PP” només es podria aplicar a les justificacions de la seua delegació valenciana pel que fa al criteri únic de sempre: centralitzador, extractiu, espoliador. És el cas del patrimoni històric i cultural que mai ha estat venut ni cedit, sinó que se l’han apropiat mitjançant el poder i la força per a fer-ho.
La demagògia pot ser un recurs tant per a l’extracció, com és el cas de les obres de Sixena, com per a negar la seua reversió, com és el cas dels papers de Salamanca. En tot cas, i sense por a les contradiccions, el criteri a defensar per part de l’estat espanyol ha estat i és el de l’apropiació del nostre patrimoni fent servir la llei o instrumentalitzant la justícia sempre que ha calgut i passant per sobre del nostre dret a decidir. És el poble valencià qui ha de decidir on ha de ser el seu patrimoni.
