Per més que merescut, no menys inesperat: el del PP a les eleccions de Catalunya. I és que en una democràcia consolidada amb una ciutadania responsable, un partit tardofranquista –encara està per condemnar el colp d’estat del 36 i la repressió subsegüent– esdevé irrellevant i camí de convertir-se en una sigla extraparlamentària. No era prou amb les pràctiques pròpies d’una dictadura –antidemocràtiques i corruptes– que calia afegir la prepotència en l’aplicació sectària d’una Constitució, en la qual no creuen si no és per abatre els adversaris polítics. Ells, però, més amics de la raó de la força que no de la força de la raó, no semblen disposats a rectificar: “erre que erre” fins que acabaran enfonsant Espanya. Al temps.
