Ei, amics i amigues, grans i menuts, joves i vells: JA SÓC ACÍ! Ja sé que estàveu un poc enfadats per si no arribava a temps, però cap problema.
Supose que haureu començat per abillar la vostra llar, tant per fora com per dins. Al defora poseu-li moltes –però moltes– llumenetes i també d’aquelles que fan apagades, corren i paren totes a la vegada i també s’encenen totes de sobte. Que bonic i que maco! De segur que sereu l’enveja del veïnat.
A dins de casa vostra, el meu arbre, que és un arbre ben nostrat: “Bo, ací, potser, no tant, però ja el posen a tot arreu” I tot guarnit de caixetes acolorides, boles lluentes, estrelles, i a dalt una de ben gran. Poseu també llumenetes de coloraines, garlandes de grèvol i deixareu una casa ben polida, que us faça apropar i estrènyer tota la família gràcies a mi.
Santa Claus, que és un personatge grotesc a més d’alié i abans no el coneixíeu, penjarà els regals que ell i jo us tenim preparats. O potser el Pare Noel o Sant Nicolau. Si les vostres famílies són de tradició cristiana, haureu d’esperar fins a la nit del 5 o el dia 6 de gener, i també muntar el betlem, que és un rotllo i cada volta es posa menys.
Pels carrers de viles i ciutats tot és més lluent i polit. Això és perquè és el meu temps: Nadal.
Us estic molt agraït per tant d’homenatge com em féu per tot arreu.
Cal comprar aquelles menges que mai tasteu al llarg de l’any, comprar algun perfum car, d’aquells que anuncien a la TV amb noms exòtics i paraules que mai enteneu: d’eixos, dels cars, són els que els heu de comprar.
I les menges –home les menges–, la fartera! Mengeu d’allò que –segurament– no ho tasteu en tot l’any. Us costarà més car, però que caram; això és una volta a l’any! Quan estigueu farts, seguiu menjant, que per a això és el meu temps: de regals, de dinars i ‘sopar-ots’, de veure i reveure. Quan ja no pugueu més, tracteu de perbocar com feien els romans de més alta dignitat, que, quan ja estaven plens, amollaven per la boca el que havien menjat i mamprenien de nou.
Per això sóc ací. Perquè féu coses extraordinàries i que regne la germanor, les menges sense fi, les borratxeres, les compres sense mesura, les abraçades amb la família –incloent-hi aquell a qui no podeu tragar– perquè jo, Nadal, he vingut per portar-vos uns dies especials.
Els que estan lluny, vénen a casa per retrobar-se amb els seus i això és perquè jo, Nadal, he vingut per fer-vos tot el bé que us mereixeu, encara que reconec que les butxaques es queden ben netes i encara us manquen dues festes per fer: Cap d’Any i Reis.
Ja sé que alguns (?) estareu pensant amb els qui estan a l’atur o sols els arriba un ajut de 400 € al mes. També estan aquells que, amb totes les ganes d’anar-se’n a trobar-se amb els seus, no els hi és possible, però ja trobaran la manera d’estar amb alguns companys i d’embriagar-se. No us preocupeu per ells, algun dia la sort els canviarà. No poseu una nota de tristor a la meua celebració perquè tota la vida hi ha hagut rics i pobres.
