Antifranquistes, esquerrans i valencianistes a Corbera

28 desembre 2017 01:00h

L'exmembre d'Al Tall Enric Banyuls ha publicat un llibre que m'ha arribat per via d'un amic i company de moltes causes. El títol mostra clarament allò que es vol: CRÒNICA PARCIAL. Tardofranquisme i Transició a Corbera (la Ribera Baixa) 1971-1987. És doncs una crònica, o siga, un relat de fets i històries viscudes per l'autor centrada al reduït espai territorial del poble i a uns moments de la nostra recent història. Victor Labrado al pròleg assenyala com l’autor "ha sentit passió per la política. N'ha fet, de política, i hi ha dedicat moltes moltes energies i molt de temps, però ha fet política a peu d'obra, com a militant. I certament ha fet agitació, però per considerar-lo un simple agitador o activista. Sospite que li ha faltat disciplina, fe cega, i li ha sobrat iniciativa, criteri propi, és a dir, creativitat”. Certament, el cas d'Enric, com tota la seua colla d'amics i amigues de Corbera, respon a un fenomen que durant els anys setanta del passat segle va anar sorgint a tot el nostre País, es tractava de la revolta contra la situació d'opressió que es vivia. Des del compromís amb la identitat valenciana, la cultura i els valors d'una esquerra, aquesta revolta, en el cas del grup de Corbera, es va integrar en l'esquerra revolucionària, espai on em vaig torbar amb ells.

No estem davant d'un paper que es limite a contar “batalletes”, el seu interès va més enllà de la colla de joves de Corbera d'aleshores. La relació entre tota una sèrie d'activitats culturals, creades i vistes no com un simple instrument d'agitació política sinó com una vivència personal i de grup, amb el sentiment de voler ser un país més just i igual. Així, doncs, al relat ens trobem amb el teatre, revistes i amb un grapat de variades iniciatives fetes des de la base i com això generaria un moviment transversal de renovació i lluita. Banyuls ho diu així: "Nosaltres, però, tot i la nostra posició esquerrana, vam veure la necessitat de la barreja com a única solució de supervivència del valencianisme polític”, a la qual cosa jo afegiria: "Amb coherència i convicció fins al present". Des de Corbera van veure els resultats dels pactes fets a Madrid, que no corresponien a les expectatives, uns pactes, com sabem, decebedors. Malgrat això, Enric i els seus han continuat fent país i esquerra.

Certament, el llibre que comentem recupera memòria concreta, local, de comarca però aporta una visió desinteressada, distanciada de la crònica oficial i feta amb sentiment i convicció. No és tampoc un producte nostàlgic; podeu, si voleu, comprovar-ho: sols cal llegir el material que ha redactat Enric.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next