D’hipocresies i boicots

4 gener 2018 01:00h

En termes castrenses, el càstig, la persecució, l'escarment, la repressió, el captiveri i l'aniquilació de l’enemic es coneix com l'explotació de l'èxit. Ha de quedar meridianament clar qui mana. Una tal contundència inhumana ha de servir perquè el territori arrasat i humiliat no esdevinga mai un perill per al guanyador. Aquesta és la norma d'actuació que, segons els manuals militars, han d'obeir els comandaments de les forces ocupants.

Deixem els eufemismes per a ocasions de menys càrrega emocional: els governs hispànics estan matxucant una cultura i això no és cap broma (per a qui subscriu, és una qüestió d'estricta supervivència). Ja sé que els damnificats de l'operació “només” són dos milions: dada insignificant per a un estat que en té quaranta-cinc que comparteixen objectius repressors aplicats manu militari (art. 155 de la Const.). Els altres catalans oficials acullen les demolicions substancials de la dita cultura amb ovacions silencioses perquè se senten alliberats d'unes “imposicions” lingüístiques insuportables per a un bon espanyol. El fet que els seus hagen immergit en castellà, durant segles, espanyols no castellans era “lo normal”. Ningú no protestà.

Per tant, els fets que vaig observant al llarg de la vida posen en evidència un axioma indiscutible: els espanyols d'arrel i pensament castellà –45 milions entre els quals els valencians conversos– celebren la derrota dels catalans no domesticats amb eufòries pròximes a l'èxtasi de la Santa Teresa de Bernini. Ara resulta que el govern més proterviós amb les identitats que abomina sense cap complex proposa una llei que evite el boicot als productes catalans. Puc considerar la iniciativa com una exhibició deshonrada de màxima hipocresia?

Ah, i, d’altra banda, els qui han rebut mig museu amb rams de palma i llorer, pot saber-se on eren quan les monges vengueren el patrimoni del monestir?

En fi, si alguna lliçó podem extraure dels darrers fets és que catalans, valencians i balears (Aragó va prendre partit per l''Espanya Una' molt aviat, igual que la majoria de valencians manipulats des del bressol), no serem mai dels seus, però serem seus.

Recapitulem. De hui en avant, quan l'Espanya uniforme s’atrevisca a desaconsellar l'odi, ha d’examinar detingudament les raons i els aparells de propaganda que domina. Un estat que fingeix falses estimacions, que prefereix els llepes i que odia la diferència dins de les seues fronteres s'exposa que algun díscol opte per marcar els límits de la seua dignitat.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next