Ara que comença l’any nou, molta gent s’entesta a fer propòsits que, en el millor dels casos, abandonarà abans que acabe gener. Com en una espècie de reminiscència ritual, molts fidels serven fe que la mutació de xifra anual supose una sort d’ajuda astral que gire el destí de la voluntat humana. No negaré que l’ànsia de transcendència, o de suggestió, o de fe, o de placebo (tant fa l’etiqueta) tan afecta als humans siga una força que impel·lisca a obrar miracles. Però la determinació per complir una llista on apareix deixar de fumar, apuntar-se al gimnàs (i anar-hi), aprendre anglés, seguir una dieta, limitar o abandonar l’alcohol, iniciar-se al ioga, llegir un llibre al mes, tindre dos orgasmes a la setmana… és excessiva com per a confiar-ho tot a un convencional canvi numèric. Per no dir que tanta ambició personal, en lloc de ser font de satisfacció, acaba esdevenint una rutina tediosa que ve a superposar-se a la que ja dúiem de fàbrica.
Sembla que ens costa mot de pair, al seu torn, que les persones no canviem realment; en tot cas, evolucionem. Al mateix temps, solem incórrer en l’error de pegar una fugida cap a endavant mentre ignorem que els autèntics problemes rauen en el nostre fur intern. Hi ha gent que força un canvi dràstic en la vida traslladant-se a un país estranger o passant pel quiròfan per fer-se més irreconeixible que el Dioni, entre altres exemples. El resultat sol ser que continuen incinerant-se en els mateixos conflictes de sempre però aquesta vegada envoltat de guiris o amb pròtesis implantades. I és que l’autèntic canvi ha de brollar de l’interior i, per això, una part de nosaltres ha de morir perquè una altra nasca renovellada. Com d’alguna manera simbolitza el mite de l’au fènix.
I, parlant d’ocells, posaré com a exemple la creença que es té sobre una rapaç anomenada ‘pigarg americà’, una espècie nord-americana que fins i tot és emblema de l’imperi ianqui. La fama li discorre com la pólvora perquè la seua longevitat (pot arribar a viure 70 anys) s’atribueix a una decisió radical que ha de prendre quan arriba al voltant dels 40. A aqueixa edat, aquesta àguila s’adona que les garres han adquirit una flexibilitat i forma arrodonida que li impedeixen poder alimentar-se de preses, el bec també es corba fins al punt que menjar suposa un repte cada vegada més complicat i les amples ales, envellides per un plomatge massa feixuc, li impossibiliten planar àgilment. Amb aquestes circumstàncies, la supervivència es converteix en una utopia però el pigarg desplega una conducta inaudita en la Natura que és la que li atorga la pròrroga de trenta anys més. En un procés de renovació que dura cinc mesos, l’au busca recer en un niu dalt d’una muntanya junt amb una paret de pedra on sojornar durant tot aquest cicle. Primer, comença a colpejar-se el bec contra la paret fins arrencar-se’l per complet i aguarda pacientment que li nasca un de nou rejovenit. Acte seguit, s’extrau amb la mateixa violència les ungles i espera que li renasquen de noves. Per últim, amb el bec renovat pot començar a traure’s les velles plomes una a una fins a deixar la pell completament nua a la intempèrie. Una volta s’ha tornat a armar de paciència per poder lluir nou plomatge, el pigarg americà torna a reprendre el vol totalment restaurat amb tres dècades més de corda. Heus-ne ací un exemple emanat de la saviesa de la Natura sobre el procés de renovació i renàixer pel qual tots hem de travessar en algun moment de la vida per poder continuar però…
…aquesta relació de fets entorn del pigarg ha resultat ser una enganyifa més de les moltes virulentes que circulen per Internet i a la qual molts cibernautes li han donat crèdit. Res nou sota el sol. Des de l’albor de la Humanitat, realitat i ficció s’han entrellaçat en l’imaginari fins fer-se indestriables. Però, a la fi, la veracitat no és un factor rellevant quan una història aconsegueix corprendre i inspirar la conducta humana. Com tantes altres falsedats que molta gent ha convertit en dogma de fe i, en alguns casos, en el motor de la seua vida. Mentre funcione, què importa que siga veritat o mentida? Sigues àguila, my friend.
