Un dia qualsevol, en una plana qualsevol d’aquest diari, dues encapçalaments per a dues notícies diferents: una anuncia l’opinió d’Isabel Bonig respecte al nou reglament per a la festa de bous al carrer, mentre que en l’altre, Merche Ventura enarbora l’anticatalanisme, i també, encara que no de manera tan clara, l’espanyolisme, com a obligacions morals inqüestionables, en el molt creïble paper de Torquemada d’una representació a la qual li manca imaginació. Respecte a allò de Bonig, què se’n pot dir? En tot cas, que no s’entén que critique l’afegiment d’un segon metge i la supervisió d’un veterinari en les festes de bous al carrer, menys encara quan va ser una proposta del mateix PP uns mesos abans. Per casualitat no hi ha metges i veterinaris als quals els agraden els bous? Per casualitat no són les festes pagades en part pels ajuntaments dels municipis on tenen lloc? La veritat és que sembla assumpte de poca substància, més enllà de deixar clar el seu liberalisme vers els festers i els afeccionats a les banyes. Així, de pas, segur que cull un parell de vots. Si un segon metge pot ajudar en les freqüents agafades i els accidents durant les festes, això no és important per a aquella, com tampoc que hi haja qui garanteixi les bones condicions dels animals. Sembla que el PP valencià està noquejat i camina perdut entre les boires de la seua lleialtat al carrer de Gènova, a Madrid, i les nítides obligacions amb les ciutadanes i els ciutadans de la Comunitat Valenciana. Els seus representants parlen de bous però callen en assumptes com la pèrdua que produeix al finançament de la Comunitat el fet que el Govern del PP a Madrid prorrogue els pressupostos generals del 2017. O es mostren vacil·lants davant l’injust tracte financer històric vers la Comunitat Valenciana. El PPCV, noquejat, camina perdut, sense iniciativa més enllà de la reacció, assetjat per la corrupció i per les mesures impopulars i antipolítiques del Govern central.
Són altres temps. El nacionalisme català passa ara a les primeres pàgines. El PP, que el va utilitzar ací, a la Comunitat, com un dels seus recursos llancívols contra l’oposició, que va abusar dels fervors anticatalanistes durant vint anys amb els mateixos fins, hui no encerta a portar la iniciativa, almenys en això. Sembla haver abandonat eixa tàctica, precisament quan més fàcil la tindria. Però els processos judicials dels quals han de defendre’s constantment, i la inutilitat d’eixa estratègia, tendent a l’emoció més que a la racionalitat, demostrada en les eleccions del 2015, els ha impel·lit a eixe abandonament. A sobre de mals, a sobre de quasi desaparèixer del Parlament de Catalunya, també li manca el nacionalisme basc com a arma política de rellevància.
Aleshores apareix Ciudadanos. Apareix a Catalunya, passen a l’ofensiva en tots els llocs, i de sobte li trepitja el camí al PPCV. Ara tenim aquest exemple. Ara, en la veu de Merche Ventura, veiem com li furten els vells arguments, per anomenar-los d’alguna manera, eixa animadversió envers el poble veí, i lliurar-se a eixa ofensiva amb l’impuls que ha rebut en les eleccions del passat 21D. Diu Ventura que és “inconcebible” que la Conselleria d’Educació, que concedeix subvencions a diversos mitjans de comunicació per al foment de l’ús del valencià, done diners a “entitats de tall catalanista”. El que, per cert, no és més que una manipulació de la realitat, és a dir, de la Llei.
Segons la “RESOLUCIÓ de 7 de novembre de 2017, de la Direcció General de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme (…)” (DOGV 8203 / 02.01.2018, pàg. 17), se subvencionen 70 entitats de premsa online, 36 mitjans de premsa escrita, 14 emissores de ràdio i 19 televisions. En total són 139 organitzacions que reben, també en total, 2,85 milions d’euros. Hem de pensar que entre eixe nombre de mitjans de comunicació hi haurà representants de totes les tendències ideològiques, de totes les races, de totes les religions i de totes les inclinacions sexuals. És a dir, que representen la pluralitat de la societat a la qual estan destinades les ajudes.
En tot cas, la inclinació sexual, la religió, la raça, i per descomptat la ideologia, no formen part dels requisits perquè els sol·licitants de les ajudes a l’ús del valencià assoleixen l’elegibilitat per a ser beneficiaris de les subvencions. En altres paraules, totes aquestes entitats han complit amb els articles de l’ordre de bases per a la concessió de les subvencions, encara que alguna d’aquelles pogués no agradar a Ventura i els seus companys i companyes de Ciudadanos. Però les demés també som ciutadanes i ciutadans, i una convocatòria com la que vol haguera sigut inconstitucional.
Un altra qüestió és allò que pregunta la diputada: “Què passa amb l’eliminació definitiva de barracons en els col·legis o el reforç de les unitats d’educació especial?”. Ella hauria de saber, és segur que ho sap, que la Generalitat Valenciana i la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport, el 2017, va destinar un pressupost de 133,4 milions d’euros per a la construcció, ampliació i adequació dels centres públics d’educació, cosa que suposa un increment d’un 43% respecte al del 2015, i que de fet ja estan efectuant-se moltes d’eixes actuacions de millora i construcció. Que, a més a més, eixe pressupost forma part d’un pla dotat amb 700 milions d’euros per al període 2018-2022. I que, a més a més, s’ha proposat des d’eixa Conselleria la convocatòria d’oposicions per a 13.000 places de mestre/a d’Educació Infantil i Primària, ESO, BAT, FP i d’altres, per al mateix període, de les quals 3.000 serien per a enguany. I fins ara, des dels inicis de la legislatura, segons el Govern, s’han recuperat 4.000 places, quan el PPCV va tirar al carrer a 5.000 docents.
Així doncs, com veiem, Ciudadanos, els/les seus/es oficiants, després del triomf, s’han ficat les pintures de guerra i estan decidits i decidides a donar batalla. El relleu a la dreta valenciana es produeix davant els nostres ulls i la nostra sorpresa. El PPCV ja no pot liderar-la i ara, l’enemic número u de les polítiques públiques, o més clar, d’allò que és públic, passa a ser Ciudadanos.
